ELS POBLES D’OLINYÓ: SANTA BÀRBARA
Un recorregut per les terres d’Olinyó: SANTA BÀRBARA
Enmig d’un mar d’oliveres, hi trobem una petita i encantadora localitat: Santa Bàrbara, el poble més “jove” de la nostra ruta per les terres d’Olinyó. Es va reconèixer com a municipi independent l’any 1828 i, des de llavors, no ha parat de créixer. El millor? Que té encants de sobres per continuar creixent.
Penúltima parada de la nostra guia pels pobles que formen Olinyó. Després de La Sénia, Mas de Barberans i La Galera, ara li toca el torn a Santa Bàrbara. Prepareu-vos per endinsar-vos en una localitat que ha crescut rodejada per un gran tresor: camps i més camps d’oliveres.

Una olivera històrica i un molí del segle XIX: típica estampa de Santa Bàrbara (foto: santabarbara.cat)
Pels planers i les planeres (gentilici dels habitants del poble, ja que fa anys aquest territori es coneixia com les Planes de Santa Bàrbara), les oliveres no són uns simples arbres. Són un estil de vida. Tant és així que un dels principals atractius turístics de la localitat és el Museu de la vida a la plana, un centre d’interpretació establert a l’antic molí d’oli de la masada de Martí. Entre totes les àrees temàtiques del museu, n’hi ha de dedicades al conreu de l’olivera, a la producció de l’oli d’oliva i a l’evolució del sector durant els últims anys. I és que Santa Bàrbara era, i és, un poble agrícola, de persones que es dediquen a cultivar la terra, sobretot amb oliveres, però també amb cítrics, ametllers i hortalisses.

Una vida dedicada a les oliveres i a la producció d’oli (foto: dipta.cat)
La masada de Martí no és l’únic conjunt patrimonial d’aquestes característiques que ens podem trobar a Santa Bàrbara. De fet, una de les rutes més cèlebres que es poden realitzar durant una visita al poble és la que ens porta a conèixer la ja mencionada Masada de Martí, l’àrea interpretativa del Molí de Vallès i la Masada de Gironet. Són el reflex d’una història lligada a la colonització i a la producció d’oli. Una història, aquesta última, que continua molt present a la localitat, amb cooperatives agrícoles on es pot veure, i tastar, el seu producte més preuat. Però no tot és oli a Santa Bàrbara, sinó que també hi podem degustar altres delicatessen pròpies de la zona: baldanes (ja siguin de carn, de ceba o d’arròs), coquetes de sagí o pastissets diversos.

El Molí de Vallès ens ajuda a entendre com funcionava la societat del S.XIV (foto: wikipedia.org)
Una vegada haguem gaudit de la gastronomia del municipi, li tocarà el torn als seus punts d’interès principals, entre els quals destaquen l’església, l’Ajuntament i l’antic escorxador. De l’església de Santa Bàrbara, declarada Bé cultural d’interès local i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no ens podem perdre el seu modern retaule interior, mentre que de l’edifici de l’Ajuntament (de l’any 1909) ens hem de fixar en la seva particular façana principal. Pel que fa a l’antic escorxador municipal, cal dir que és un edifici noucentista que es va rehabilitar l’any 2001 i que ara és l’actual Escola de Música Germans Arasa “Los Flarets”.

Aquesta escola de música era l’antic escorxador municipal de Santa Bàrbara (foto: diputaciodetarragona.cat)
Una visita a Santa Bàrbara no es pot considerar completa sense haver-ne aprofitat un dels seus tresors: els paisatges que rodegen la localitat, ideals per recórrer amb bicicleta. A l’imprescindible Guia turística publicada per l’Ajuntament, hi trobem una interessant ruta pel camí de Mianes, la dels antics pagesos, que passa pels termes municipals de Tortosa, Amposta i Santa Bàrbara entre camps d’oliveres, masies i camps d’arròs. Un bucòlic punt final per una visita que, de ben segur, us deixarà empremta.










