Mes: <span>junio 2023</span>

  • LES FLORS SÓN PER MENJAR-SE-LES

    5 receptes per a cuinar AMB FLORS

    Boniques, acolorides… i delicioses. Les flors ens alegren la vida, decoren els paisatges i, des de fa un temps, s’han convertit en un dels ingredients més preuats de la gastronomia. Cada cop és més habitual veure-les com a complement en receptes – i, en alguns casos, fins i tot com a plat principal. Les has tastat alguna vegada? Des d’Olinyó 1870 volem animar-te a fer el pas (sempre tenint en compte que siguin flors comestibles) i, per això, et portem cinc receptes on podràs descobrir el sabor de les flors, acompanyades del nostre oli d’oliva. T’animes? 


    PATATES AL FORN AMB ESPÍGOL

    L’espígol: una forma original de donar-li un toc especial a les típiques patates al forn. (foto: animalgourmet.com

    Imagina: et trobes a un camp ple de flors liles que desperten tots els teus sentits. T’arriba la olor d’espígol fresc. T’agrada, oi? Doncs espera’t a tastar-lo, amb aquesta facilíssima recepta d’Animal Gourmet amb aires provençals. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 1 kg de patates
    • 6 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal
    • Pebre negre acabat de moldre
    • 6 cullerades de mantega sense sal
    • 2 cullerades d’espígol fresc

    ELABORACIÓ

    1. Preescalfar el forn a 200 ºC.
    2. Barrejar, en una safata de forn forrada amb paper d’alumini: les patates, l’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra, la sal i el pebre. 
    3. Fornejar les patates durant uns 35 minuts, movent-les ocasionalment, fins que estiguin daurades. 
    4. Mentre les patates estan al forn, escalfar la mantega en una cassola a foc mig-alt. 
    5. Afegir-hi l’espígol i cuinar fins que les flors treguin tot el seu aroma (1 min. aprox.). 
    6. Abocar les flors sobre les patates ja cuinades. Condimentar amb sal i pebre. 


    AMANIDA FLORAL

    Una amanida molt vistosa, que treu tot el partit al sabor de les flors. (foto: diariosur.es

    T’avorreixen les amanides de sempre? Doncs dona-li un toc diferent amb aquesta amanida de flors del Diario Sur: violetes, prímules, safrà… Una explosió floral a la boca

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 1 planta d’enciam i 3 de ruca
    • 1 tassa i mitja de pinya
    • 2 cullerades de flors de violetes
    • 3 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • 2 cullerades d’oli d’avellanes
    • 3 cullerades de suc de llimona
    • 1 culleradeta de sal marina
    • ½ culleradeta de curri suau en pols.
    • 2 cullerades de pètals de prímules
    • 2 estigmes de safrà

    ELABORACIÓ

    1. Preparar l’amaniment barrejant tots els ingredients.
    2. Deixar a la nevera durant unes hores, fins que s’amalgamin els sabors.
    3. Posar en una plata, en forma de corona, les fulles de l’amanida i de la ruca. Al mig, posar-hi la pinya tallada a daus. 
    4. Adornar amb les flors de violetes. 
    5. Posar-hi l’amaniment a l’últim moment.


    TONYINA AMB GERANI D’HEURA

    Algun cop havies pensat que els pètals del gerani poguessin ser un complement ideal de la tonyina? (foto: innoflower.com

    Hi ha mil maneres de preparar la tonyina. I (gairebé) totes són bones. El que està clar és que cap és com aquesta: acompanyada de pètals de gerani d’heura! Hem trobat la recepta a Innflower.com

    Ingredients (per a 4 persones)

    • Tonyina
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Ceba morada
    • Sal rosa
    • Pètals de gerani d’heura
    • Vi blanc (opcional)

    ELABORACIÓ

    1. Tallar la tonyina a daus. 
    2. Fregir la ceba morada a foc mig.
    3. Incorporar-hi els daus de tonyina fins que estiguin lleugerament daurats. 
    4. Banyar-los amb vi blanc (opcional).
    5. Fora del foc, empolvorar la sal rosa i els pètals de gerani d’heura. 


    LLUÇ AMB SALSA D’ALL NEGRE I FLORS

    La presentació d’aquest plat no deixa a ningú indiferent. (foto: directoalpaladar.com

    Pot ser molt difícil sorprendre amb un lluç. I és que és un dels peixos que més es consumeix i que més receptes protagonitza. Per això, aquest plat de Directo al paladar és un gran descobriment: fa que el lluç tingui un sabor diferent!  

    Ingredients (per a 2 persones)

    • 2 lloms de lluç
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Flors comestibles al gust
    • Una cabeça d’all negre
    • 400 ml de nata líquida per cuinar

    ELABORACIÓ

    1. Posar la nata líquida en una cassola i portar-la a ebullició. 
    2. Pelar els grans d’all i coure’ls amb la nata durant 10 minuts.
    3. Triturar la salsa amb una batedora i posar-la a un biberó. 
    4. Cuinar el lluç en una paella amb oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra.
    5. Cobrir el peix amb la pasta d’all negre i adornar amb pètals de flors comestibles.  


    ARRÒS AMB SAFRÀ, FLORS I VERDURES

    Un plat digne d’una estrella Michelin. (foto: rtve.es

    Aquest plat dels Hermanos Torres que trobem a rtve.es és d’aquelles receptes FiD: “Fàcil i Deliciosa”. Tingues en compte un consell de xef amb estrella Michelin: mou l’arròs amb una cullera de fusta. Així no es trencarà el gra! 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 200 g d’arròs bomba
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Flors comestibles al gust
    • 2 escalunyes
    • Sal
    • Mantega
    • 10 hebres de safrà
    • 80 g de formatge parmesà curat
    • 40 ml de vi blanc
    • Caldo de verdures: bledes, coliflor, porro, pastanaga, anís estrellat, boles de pebre

    ELABORACIÓ

    1. Elaborar un caldo de verdures amb les bledes, la coliflor, el porro, la pastanaga, l’anís estrellat i les boles de pebre. Deixar coure 30 minuts a foc fort i 15 minuts a foc suau. 
    2. En una cassola amb oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra, ofegar les escalunyes tallades.
    3. Embolicar el safrà amb paper de forn i deixar-lo sobre la brasa perquè es vagi torrant.
    4. Afegir arròs bomba a la cassola amb un pessic de sal. 
    5. Quan l’arròs s’hagi sofregit, afegir-hi el vi blanc i deixar-lo evaporar mentre es remou l’arròs. 
    6. Un cop evaporat el vi, afegir-hi el caldo de verdures (dues parts d’aigua per part d’arròs). 
    7. Deixar-ho coure durant 15 minuts. Afegir-hi el safrà torrat a l’arròs mentre s’està coent.
    8. Quan l’arròs estigui pràcticament fet, afegir-hi la mantega, l’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge i el formatge parmesà ratllat. Remenar durant 30 segons i retirar. Deixar-ho reposar.
    9. Utilitzar els pètals de les flors comestibles com a guarnició per l’arròs. 
  • FAMÍLIES D’OLI. ENTREVISTA: MARIA CINTA SUBIRATS

    Maria Cinta Subirats: “Per ser pagès, s’ha de sentir” 

    Quan diem que la Maria Cinta porta tota la vida dedicada al camp, ho diem de debò.

    Comencem una sèrie d’articles on descobrirem, de primera mà, la història de les famílies que hi ha darrere d’Olinyó 1870. I arrenquem amb la Maria Cinta Subirats, de la Cooperativa de Mas de Barberans. Filla i mare de pagesos que coneixem gràcies a una magnífica conversa amb el Quique Pedret.

    “Converses amb les famílies de l’oli”. Així es titulen les entrevistes que el biòleg i músic Quique Pedret (de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) va realitzar a diferents membres de l’equip de persones que fan possible Olinyó 1870. Vídeos distesos i de marcat caràcter familiar que ens permeten conèixer la vida de pageses i pagesos com la Maria  Cinta Subirats. La vols conèixer? Continua llegint!

    El Quique Pedret no fa entrevistes: té boniques converses amb les famílies d’oli.

    Que la Maria Cinta seria una dona de camp estava marcat pel destí. De fet, la seva finca (situada a set kilòmetres del poble) va ser el lloc on va donar els seus primers passos. I la seva carrera, com a pagesa, va començar aviat. Concretament, quan tenia 12 anys: “El meu pare estava malalt i vaig començar a treballar”. Va poder anar a col·legi, però, com a filla (i néta!) de pagesos, passava molt temps a la finca – de novembre al març – i, de fet, va ser allà on va aprendre a caminar. En guarda un bon record, de tota aquella infantesa, rondant entre finques, oliveres… i vinyes. Sí, sí: la família de la Maria Cinta no només feia oli a les comarques d’Olinyó; també feien vi! 

    El testimoni de la Maria Cinta és el testimoni de tota una generació.

    Una de les seves anècdotes més curioses, i que és un reflex de com han canviat els temps, és l’arribada del tractor. No era massa habitual que una dona portés maquinària i, de fet, moltes no tenien ni el carnet de conduir. Per això, la Maria Cinta explica que els homes la miraven una mica de reüll quan la veien a sobre del tractor… però el seu pare va recolzar-la sempre: “Mon pare em va impulsar molt a portar un tractor, com feien els homes.”

    Atentament: així s’han d’escoltar les persones que treballen la terra.

    I el futur? “Ara les terres les porta el meu fill”, diu la Maria Cinta. Pel que es veu, ser de pagès es porta a la sang. Però també t’ha d’agradar: “per ser pagès, s’ha de sentir”. Treballar la terra no és una feina fàcil, no té horaris marcats i s’ha de fer una gran inversió. “Però si no hi ha terres ni pagesia, la gent no sé què menjarà”, conclou la Maria Cinta. Una reflexió que ens deixa pensant fins a la pròxima entrega d’aquesta sèrie d’articles dedicats a les famílies d’oli.

    Pots veure la conversa sencera aquí:

    https://www.youtube.com/watch?v=I6f5aO09Q84