Cultura de l’oli

  • Posted on

    LES TERRES D’OLINYÓ: TORTOSA 2

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: TOrtosa (dia 2) 

    Després de recórrer la part més monumental i urbana de Tortosa, li dediquem una segona jornada a la capital del Baix Ebre per descobrir el seu vessant més paisatgístic i d’aire lliure. És el punt final a una ruta que ens ha portat per les terres d’Olinyó, o sigui, per l’origen del nostre oli i de les nostres famílies. 

    Ara sí: aquest és l’últim article dedicat al nostre recorregut pels municipis i paisatges que formen el poble fictici d’Olinyó. Era necessari que el colofó estigués a l’altura de tota la ruta, així que hem buscat la millor manera d’acabar: passant un segon dia (pots consultar el primer aquí) pels voltants de Tortosa i, sobretot, per l’Ebre, el riu que marca la vida de tots els habitants de la zona.

    Navegar per l’Ebre és una experiència ideal per entendre la seva bellesa i importància (foto: tortosaturisme.cat)

    Just al costat del Mercat de Tortosa es troba l’embarcador des d’on s’agafa Lo Sirgador, una barca de fusta que navega el tram final del riu. I ho fa amb interessantíssims trajectes guiats, d’una hora, per descobrir, entre d’altres, la història de la ciutat, els seus monuments o el bosc de ribera de l’illa de la Xiquina. Un viatge que difícilment oblidaràs… i encara menys si el realitzes durant la posta de sol.

    Olinyó és un espectacle pels amants de la bicicleta (foto: pedaleandoelmundo.com)

    I, després de navegar… què us sembla agafar la bicicleta? Ja hem vist, en altres etapes del nostre recorregut, que les terres d’Olinyó són ideals per fer petites i grans excursions pedalejant. I a Tortosa hi ha una de les rutes ciclistes més recomanables: la via verda de la Val de Zafan. Aquesta ruta, que aprofita un antic traçat ferroviari i que uneix el poble aragonès de La Puebla de Híjar amb la capital del Baix Ebre, passa per bells espais naturals, poblacions com Horta de Sant Joan o Prat de Comte i monuments com l’antiga estació de tren de Benifallet. Una altra opció, igualment recomanable, és recórrer el camí natural que surt des de Tortosa i arriba a Deltebre, fins a la mateixa desembocadura del riu. 

    Tortosa i l’Ebre a cavall: una experiència de pel·lícula (foto: terresdelebre.travel)

    Com veieu, Tortosa i els seus voltants es poden conèixer a peu, en bicicleta, en barca… i també a cavall. Per què no? Tant si ja teniu coneixements previs en hípica com si no heu anat mai a galop, podreu viure diferents experiències, entre les quals destaquen la doma, el salt i les rutes a peu de muntanya o a la platja. Us imagineu un passeig nocturn a cavall, una nit de lluna plena? Doncs també és possible!

    Des de l’aire hi ha unes millors vistes d’Olinyó! (foto: deandar.com)

    Si busqueu experiències més fortes, molt a prop de Tortosa hi trobareu diverses vies ferrades per poder contemplar la vall de l’Ebre des de dalt. Recentment reformada i ampliada, la ferrada de Penyaflor (situada entre els Reguers i l’Alfara de Carles) és una de les més divertides i segures. Té esglaons, passarel·les i no només un pont tibetà, sinó dos! Ah, i a més es pot combinar amb una zona d’escalada. Qui en dona més? 

    A la muntanya, al riu, al camp, a la ciutat, als pobles: tard o d’hora tornarem a Olinyó (foto: tortosaturisme.cat) 

    Després d’una ruta tan intensa i amb tantes activitats, podrem donar per finalitzada (i amortitzada) la nostra visita per Olinyó, que ens ha portat a descobrir els secrets de les terres des d’on s’origina el nostre oli d’oliva. La mala notícia és que ens acomiadem d’uns paratges i d’una gent incomparables. La bona notícia és que, ben segur, hi tornarem. Així que no diem “adeu”, sinó “fins aviat”!

  • Posted on

    LES TERRES D’OLINYÓ: TORTOSA (1)

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: TOrtosa (dia 1) 

    Acabem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó a la ciutat on el nostre projecte va començar (i on encara continua): Tortosa. Medieval, renaixentista, gòtica, barroca, modernista i rodejada d’uns paratges naturals difícilment comparables, la capital del Baix Ebre té molt per oferir. Per això, dividim la nostra visita en dos dies: avui recorrem l’interior de la ciutat, descobrint els seus monuments principals. 

    La marca Olinyó 1870 va néixer a Tortosa, on també es va presentar en societat en una jornada inoblidable a l’Auditori Felip Pedrell. I és que, com a capital del Baix Ebre, Tortosa té un fort lligam històric i cultural amb l’oli d’oliva, com ho demostren la gran quantitat de persones, empreses i cooperatives que treballen en el sector i que et vas trobant, d’una manera o altra, per tots els racons de la ciutat. De fet, no és casualitat que a Tortosa s’hagi posat en marxa, recentment, el nou centre de la Casa de l’Oli. Com tampoc és casualitat que la ciutat sigui un dels atractius turístics principals de les terres de l’Ebre… i que un dia no sigui suficient per a descobrir-ne tots els seus encants. Per aquest motiu, separarem la nostra ruta en dues jornades. La d’avui serà la més monumental, començant per una de les edificacions més espectaculars: la catedral de Santa Maria.

    El retaule de la catedral, que presideix l’Altar Major, és de l’any 1351 (foto: flickr.com)

    Situat a la vora del riu Ebre, aquest autèntic temple del segle XIV continua provocant admiració a tothom, tant a les persones que la veuen per primera vegada com a les que ja haurien d’estar acostumades a la seva imponent bellesa. És un magnífic exemple d’arquitectura gòtica, encara que té elements d’altres períodes, com la seva façana barroca. Va ser declarat Bé Cultural d’Interés Nacional l’any 1931 i és de visita obligada.

    Una de les millors vistes de la Catedral s’obté des d’un altre dels monuments més destacats de Tortosa: el castell de la Suda (foto: wikipedia.cat)

    La Catedral és una bona mostra del fet que, a Tortosa, hi podem trobar patrimoni d’estils i èpoques ben diferents. Fins i tot medievals: el castell de Sant Joan (també conegut com a castell de la Suda) data del segle X. Va ser residència reial des dels temps de Jaume I i ara tothom qui ho vulgui s’hi pot quedar a dormir, ja que és Parador Nacional de Turisme. Tant si et vols allotjar com si no, el que sí que és del tot imprescindible és pujar fins al turó on està situat el castell, per gaudir d’un dels millors miradors panoràmics de la ciutat. 

    Els Reials Col·legis de Tortosa: una joia del renaixement  (foto: notarialinage.com)

    Junt amb la Catedral i el castell, possiblement l’altre gran patrimoni arquitectònic de Tortosa són els Reials Col·legis, el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya. Està format per tres edificis, que es recorren durant la mateixa visita: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec i l’Església de Sant Domènec (que, actualment, acull l’interessant exposició permanent sobre la Ciutat i la Festa del Renaixement). A banda de les portalades renaixentistes, la joia de tot el conjunt la trobem al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, on s’hi conserva un monumental pati, d’influència italiana, que és únic a tot el país. 

    El Mercat Municipal no només s’ha de veure per fora, també s’hi ha d’entrar!  (foto: diputaciodetarragona.cat)

    Del renaixement passem al modernisme. O, més ben dit, al premodernisme, ja que el Mercat Municipal de Tortosa va ser edificat entre el 1884 i el 1887, seguint els dissenys dels arquitectes Joan Torras Guardiola (l’”Eiffel Català”) i Joan Abril Guanyabens. La façana de la nau és molt característica, amb finestres i arcs de mig punt, i constitueix una majestuosa porta d’entrada a més de 2500 m² dedicats a la millor gastronomia del territori. 

    Sabies que a Tortosa hi ha un antic barri jueu? (foto: lajuevadetortosa.es)

    Acabarem aquesta primera jornada per la capital del Baix Ebre caminant per un dels seus indrets menys coneguts: l’encantador call jueu. Un entramat de carrers estrets, places i carrerons on perdre’s entre antigues sinagogues, grans portals i trams emmurallats. Un agradable passeig que ens haurà de servir per agafar forces per tot el que ens espera en la segona entrega d’aquesta ruta per Tortosa. T’esperem! 

  • Posted on

    LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa. 

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: SANTA BÀRBARA

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: SANTA BÀRBARA

    Enmig d’un mar d’oliveres, hi trobem una petita i encantadora localitat: Santa Bàrbara, el poble més “jove” de la nostra ruta per les terres d’Olinyó. Es va reconèixer com a municipi independent l’any 1828 i, des de llavors, no ha parat de créixer. El millor? Que té encants de sobres per continuar creixent. 

    Penúltima parada de la nostra guia pels pobles que formen Olinyó. Després de La Sénia, Mas de Barberans i La Galera, ara li toca el torn a Santa Bàrbara. Prepareu-vos per endinsar-vos en una localitat que ha crescut rodejada per un gran tresor: camps i més camps d’oliveres.  

    Una olivera històrica i un molí del segle XIX: típica estampa de Santa Bàrbara (foto: santabarbara.cat)

    Pels planers i les planeres (gentilici dels habitants del poble, ja que fa anys aquest territori es coneixia com les Planes de Santa Bàrbara), les oliveres no són uns simples arbres. Són un estil de vida. Tant és així que un dels principals atractius turístics de la localitat és el Museu de la vida a la plana, un centre d’interpretació establert a l’antic molí d’oli de la masada de Martí. Entre totes les àrees temàtiques del museu, n’hi ha de dedicades al conreu de l’olivera, a la producció de l’oli d’oliva i a l’evolució del sector durant els últims anys. I és que Santa Bàrbara era, i és, un poble agrícola, de persones que es dediquen a cultivar la terra, sobretot amb oliveres, però també amb cítrics, ametllers i hortalisses.

    Una vida dedicada a les oliveres i a la producció d’oli (foto: dipta.cat)

    La masada de Martí no és l’únic conjunt patrimonial d’aquestes característiques que ens podem trobar a Santa Bàrbara. De fet, una de les rutes més cèlebres que es poden realitzar durant una visita al poble és la que ens porta a conèixer la ja mencionada Masada de Martí, l’àrea interpretativa del Molí de Vallès i la Masada de Gironet. Són el reflex d’una història lligada a la colonització i a la producció d’oli. Una història, aquesta última, que continua molt present a la localitat, amb cooperatives agrícoles on es pot veure, i tastar, el seu producte més preuat. Però no tot és oli a Santa Bàrbara, sinó que també hi podem degustar altres delicatessen pròpies de la zona: baldanes (ja siguin de carn, de ceba o d’arròs), coquetes de sagí o pastissets diversos. 

    El Molí de Vallès ens ajuda a entendre com funcionava la societat del S.XIV (foto: wikipedia.org)

    Una vegada haguem gaudit de la gastronomia del municipi, li tocarà el torn als seus punts d’interès principals, entre els quals destaquen l’església, l’Ajuntament i l’antic escorxador. De l’església de Santa Bàrbara, declarada Bé cultural d’interès local i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no ens podem perdre el seu modern retaule interior, mentre que de l’edifici de l’Ajuntament (de l’any 1909) ens hem de fixar en la seva particular façana principal. Pel que fa a l’antic escorxador municipal, cal dir que és un edifici noucentista que es va rehabilitar l’any 2001 i que ara és l’actual Escola de Música Germans Arasa “Los Flarets”. 

    Aquesta escola de música era l’antic escorxador municipal de Santa Bàrbara (foto: diputaciodetarragona.cat)

    Una visita a Santa Bàrbara no es pot considerar completa sense haver-ne aprofitat un dels seus tresors: els paisatges que rodegen la localitat, ideals per recórrer amb bicicleta. A l’imprescindible Guia turística publicada per l’Ajuntament, hi trobem una interessant ruta pel camí de Mianes, la dels antics pagesos, que passa pels termes municipals de Tortosa, Amposta i Santa Bàrbara entre camps d’oliveres, masies i camps d’arròs. Un bucòlic punt final per una visita que, de ben segur, us deixarà empremta.

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: LA GALERA

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: LA GALERA

    Se’l coneix com “el poble terrisser” i és una petita-gran joia del Montsià. La Galera és un municipi amb passat medieval, present actiu i futur brillant. Descobrim tots els seus secrets seguint la nostra particular guia per les terres d’Olinyó. 

    Hem deixat enrera La Sénia i Mas de Barberans i ara li toca el torn a la Galera, el poble més petit de totes les terres d’Olinyó. Però que la seva mida no us despisti: ens espera una visita amb grans atraccions turístiques com l’històrica Torre medieval, un pont d’origen romà i un entorn natural incomparable.

    La Torre medieval de La Galera fa més de 700 anys que presideix el municipi (foto: galera.altanet.org)

    Quan una persona arriba a la Galera, el primer que veu és una bonica edificació que destaca per sobre de les teulades de les cases del poble: la Torre medieval, declarada bé cultural d’interès nacional. Un reconeixement que s’entén fàcilment quan t’hi apropes i descobreixes que, malgrat que es tracta d’un edifici del segle XIV, està ben conservat i té una història única. En els seus orígens, feia funcions de torre de defensa, per protegir el pas de la rambla de la Galera (ja que era un punt fronterer que marcava els límits entre Tortosa i Ulldecona). El 1684, el nivell inferior de la torre va ser reformat per habilitar-lo com a església: l’actual parròquia dedicada a Sant Llorenç.

    Un entorn natural únic i construccions històriques com la Torre medieval: una bona estampa de la Galera (foto: guiarepsol.com)

    Si no havies estat mai a la Galera, però et sonava el seu nom, segurament és degut al fet que, cada any, entre finals d’abril i principis de maig, se celebra la Fira de la Terrissa… i perquè també s’hi organitza el Premi Biennal de Ceràmica i Terrissa. Aquest art ceràmic té una llarga tradició al poble i, de fet, els baixos de l’Ajuntament acullen l’interessant Centre d’Interpretació Terracota, dedicat a la valoració, preservació i difusió del patrimoni dels artistes terrissers del municipi. Per tot això, el 2017 la Generalitat de Catalunya va declarar la Galera com a Punt d’Interès Artesanal i li va atorgar el Premi Nacional d’Artesania. 

    La terrissa és un dels principals atractius turístics de la Galera (foto: terresdelebre.travel)

    Un altre punt d’interès històric imprescindible en qualsevol visita al poble és el pont sobre el barranc de la Galera. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i, segons la completa guia turística de la localitat, hi ha estudiosos que el consideren d’origen romà, perquè s’hi van trobar monedes de l’època en un indret proper. Sigui com sigui, és una de les construccions més destacades i importants de la comarca, ja que per allà passava l’antiga Via Augusta. A més, el pont està construït en un barranc (una petita rambla) que és una de les joies de la vegetació mediterrània. Amb una mica de sort, podreu veure-hi circular aigua!

    Hi ha qui diu que el pont de la Galera és d’orígen romà (foto: wikipedia.org)

    Per acabar, tal com succeeix amb la Sénia i Mas de Barberans, des de la Galera també s’hi poden fer excursions (ideals per fer caminant o en bici) cap a les oliveres mil·lenàries d’Olinyó. Només cal dirigir-se cap al conegut com a pla de la Galera, al peu del vessant oest de la serra de Godall, i trobareu una ruta senyalitzada. Impossible perdre’s… i impossible perdre-se-la! 

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    UN RECORREGUT PER LES TERRES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    Continuem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó: visitem Mas de Barberans, un poble de tot just 550 habitants, que pertany al parc natural dels Ports i des d’on es pot albirar una de les millors vistes panoràmiques al mar d’oliveres que originen el nostre oli. 

    Després de recórrer la Sénia i conèixer, entre d’altres, el Molí de la Vella i el seu particular aeròdrom, li toca el torn a Mas de Barberans. Una petita i encantadora localitat plena de sorpreses com les seves pintures rupestres de més de 8000 anys, les seves estimulants excursions per fer en bici, cotxe i a peu i – com no podia ser d’altra manera – el magnífic mar d’oliveres des d’on es crea el fruit d’Olinyó 1870. 

    Aquestes pintures són molt antigues, però no es van descobrir fins el 2004! (foto: patrimoni.gencat.cat)

    Comencem la nostra visita amb una curiosa història: imagineu que esteu un dia passejant pels voltants del vostre poble. De sobte, us trobeu unes figures, pintades damunt d’una roca, d’uns arquers o quelcom similar. Penseu que són antigues, però tampoc els hi doneu més importància. I al final es descobreix… que tenen més de 8000 anys! Surrealista, oi? Doncs això és el que li va passar a un veí de Mas de Barberans. I no us penseu que fa massa temps: el 2004. Deu anys després, es va informar de l’existència d’aquestes pintures, que fins aquell moment havien estat amagades. Una troballa de pel·lícula, ja que es tracta ni més ni menys d’una obra del període epipaleolític. Es coneixen com les pintures rupestres del Cocó de la Gralla i són 69 figures d’estil llevantí, que s’ha interpretat que poden ser una escena de cacera. Es troben al barranc del Montpou, al cor del parc natural dels Ports, i es recomana reservar una visita guiada des del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma.

    Passejant pel centre del poble ens toparem amb l’esglèsia de Sant Marc (foto: coneixercatalunya.blogspot.com)

    Un tomb pel nucli urbà de Mas de Barberans ens farà conèixer diversos punts d’interès, començant per l’església parroquial de Sant Marc, patró del poble, seguint per les piques (estructura construida perquè els animals poguessin beure) i acabant al pont de les Canals (responsable de transportar l’aigua fins al poble). A més, també descobrirem perquè es considera Mas de Barberans com un dels millors miradors de la serra del Montsià: la seva vista panoràmica és de les que deixa sense alè. S’hi veu el mar d’oliveres, el Delta de l’Ebre, les serres de Cardó, del coll de l’Alba, del Montsià, de Godall…  hi ha qui afirma que s’hi pot veure, fins i tot, el castell de Penyíscola!

    Se’ns acudeixen poques maneres millors d’acabar un dia que amb unes vistes com aquestes (foto: masdebarberans.net)

    Però Mas de Barberans no acaba al poble. De fet, podríem dir que el poble és l’inici de moltes aventures pels seus voltants. En funció del temps que es disposi i de la dificultat que es pugui assolir, des de Mar de Barberans hi surten excursions cap al Castell de l’Airosa (unes 3 hores caminant, amb més de 500 metres de desnivell), el Racó del Marc (40 minuts caminant, 150 metres de desnivell) o la Punta de la Llobatera (d’uns 10 km), des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes panoràmiques. També hi ha moltes opcions per fer en bici!

    Si ens atrevim a descobrir els paratges de Mas de Barberans, ens esperen recompenses com la muntanya coneguda com a Castell de l’Airosa (foto: aeamposta.blogspot.com)

    Després d’un parell de dies intensos per la zona de Mas de Barberans, només ens quedarà esperar per continuar la nostra ruta pels pobles d’Olinyó. Vindràs amb nosaltres?  

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: LA SÉNIA

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: la Sénia

    Comencem un recull d’articles que ens portaran a conèixer les terres on s’origina l’oli d’oliva d’Olinyó 1870. Primera parada: la Sénia, el municipi que reposa entre els parcs naturals d’Els Ports i el de Tinença de Benifassà.

    És la localitat més occidental de les cinc que formen el poble fictici d’Olinyó. La Sénia, situada just a la frontera amb Castelló, té grans atractius per passar uns dies de desconnexió… i també d’inspiració. Apropa’t i hi trobaràs el Molí de la Vella (de més de 900 anys!), el Camp i Centre d’Aviació Històrica, una àrea d’oliveres mil·lenàries i un nucli antic perfecte per passejar i descobrir. 

    El pont penjant de fusta és un dels atractius d’aquesta magnífica ruta (foto: Catalunya Experience)

    Un bon dia a la Sénia comença amb una excursió cap al conegut com a Molí de la Vella. Hi ha diverses rutes possibles i recorreguts ideals per fer en família. A Wikiloc hi trobem aquesta, que comença des de la zona de les Cases del riu, passa per La peixera i arriba, vorejant el riu, al Molí. Una vegada hi siguem, podem aprofitar per fer-hi una visita guiada i conèixer la seva història. Descobrirem com va passar de ser un molí fariner a convertir-se en una fàbrica de paper i, posteriorment, en una fàbrica de gel. 

    Quan acabem l’excursió, segurament ens entrarà una mica de gana o voldrem fer una pausa per agafar forces per continuar. I no caldrà anar lluny: fent un passeig pel magnífic nucli antic de la Sénia ens trobarem amb una oferta gastronòmica molt interessant i reconfortant. I us assegurem que, després, no hi ha res millor que fer baixar un bon àpat donant un tomb pels carrers amb passat medieval del municipi!

    Una altra de les sorpreses que ens espera a la Sénia és el Camp d’Aviació i Centre d’Aviació Històrica. I és que, durant la Guerra Civil, el govern de la II República va construir un aeròdrom a la localitat, ja que tenia una bona ubicació estratègica. Posteriorment, va passar a mans de la Legió Condor i va ser de gran rellevància durant la tristament popular Batalla de l’Ebre. Una història que val la pena no oblidar i que ens expliquen en interessantíssimes visites guiades. 

    A la Sénia hi trobem un museu d’avions de gran rellevància històrica (foto: Conficon)

    Per últim, un recorregut per la Sénia no seria complet sense visitar les seves oliveres mil·lenàries, una de les capitals d’Olinyó. 

    A la Sénia podem trobar oliveres mil·lenàries tan impressionats com l’olivera del Catxo (foto: Oliveresmillenaries.com)