FAMÍLIES D’OLI. ENTREVISTA: TERE SERRA PONS
Tere Serra Pons: “Porto sempre una ungla de plegar olives al bolso”
Tere se sent orgullosa de formar part d’una nissaga d’almenys 4 generacions de pagesos.
Continuem amb les converses que Quique Pedret manté amb les persones que fan possible cada ampolla d’Olinyó 1870. Pagesos i pageses com Tere Serra Pons, que, gràcies a la seva dedicació, ens ofereixen olives de la màxima qualitat per elaborar el nostre oli. Vols conèixer la seva història?
“Dona. D’Amposta. Pagesa, des de sempre”. Aquesta és la carta de presentació de Tere Serra Pons, de la cooperativa de la Galera, que protagonitza una nova edició de “Converses amb les famílies de l’oli” amb Quique Pedret. El de Tere és un testimoni d’una persona que ha respirat pagesia des del primer dia: “amb 3 o 4 anys ja anava a acompanyar als meus pares a plegar olives”.
Tere i Quique: una conversa distesa, entretinguda i enriquidora.
Filla de pagesos “de l’horta”, Tere forma part d’una nissaga de, com a mínim, 4 generacions dedicades al camp. Una tradició que ella ha mantingut, junt amb la seva parella: “Quan vaig conèixer l’Ismael, vam continuar al món de la pagesia, però amb altres cultius: principalment d’olivera, garrofer, fruits secs – ametlla i nous pacanes – i fruita dolça”. A més, aquesta parella no només cultiva, sinó que també fa la feina d’organitzar, classificar i vendre la seva producció. “Tenim una parada al mercat d’Amposta, des d’on comercialitzem la nostra fruita i el nostre fruit sec dos dies a la setmana”. Un doble esforç que Tere veu recompensat: “El que més m’agrada de la pagesia és haver plantat un arbre, veure com creix i vendre’n el fruit. La part gratificant és que el client t’ho valori”.
El somriure de Tere segur que contagia fins i tot a les oliveres!
La història de Tere amb les oliveres comença molt, molt aviat: “Quan era petita anàvem d’Amposta a Roquetes, amb els meus pares i mon germà, a plegar olives”. Es tracta d’una experiència de la qual en guarda un molt bon record. No pot evitar somriure quan relata aquells temps passats: “Ens quedàvem a dormir a la pallissa. Ens aixecàvem quan sortia el sol, mon pare preparava el foc, preparàvem el dinar… i a plegar olives!”. Potser per això encara li han quedat algunes seqüeles: “Sé plegar en ungla… encara les tinc i, de fet, en porto al bolso!”. Si això no és dedicació…
Quique Pedret és un gran músic, humorista, biòleg… i millor conversador!
I el present del conreu? Com el veu, Tere? “Ha canviat tot. Les oliveres es poden d’una altra manera i es tracten millor”. I completa, amb una mirada humorística però no faltada de raó: “Si el temps ens deixa, collim les olives i les portem a la cooperativa. Si, en canvi, ve el Senyor Vendaval i ens les tomba, hem d’anar a plegar-les abans que vinguin els lladregots!”. El caràcter positiu de Tere és, en si mateix, una forma d’entendre la pagesia: “Has de ser constant i tenir molta passió. I creure-t’ho, sobretot. Allò que vas a fer serà possible si tu t’ho creus, pensant en positiu”. És el consell d’una persona que porta el camp i la terra a l’ADN.
Pots veure la conversa sencera aquí:
