FAMÍLIES D’OLI. ENTREVISTA: J. FLOREAL PLA
J. Floreal Pla: “No és el mateix les olives que l’oli”
La saviesa té nom i cognoms: J. Floreal Pla.
Fa més de vint anys que es va jubilar, però el seu entusiasme per l’oli, la terra i l’agricultura resten intactes. Avui, en Quique Pedret rep a J. Floreal Pla, un gran savi, a la sèrie de converses amb les famílies d’Olinyó 1870. Toca llegir i escoltar amb atenció: poques vegades tenim l’ocasió de gaudir d’un testimoni amb tants anys dedicats a l’oli d’oliva.
En el moment en què es va enregistrar aquesta conversa amb el Quique Pedret, el senyor J. Floreal Pla estava a punt de complir 90 anys. Per tant, no és desgavellat afirmar que ens trobem davant d’una persona que ha destinat gairebé tota la seva vida a l’oli d’oliva. De fet, i encara que lògicament està jubilat, en J. Floreal Pla continua anant al camp, “per passar el temps” en paraules seves.
Quan en J. Floreal Pla parla, el millor és prestar-li tota l’atenció.
Com els autèntics savis, el primer que crida l’atenció del senyor J. Floreal Pla és la seva humilitat. Preguntat sobre el conreu de les olives, contesta: “De les olives no en sé molt, lo meu és més l’assumpte de l’oli”. I vol deixar ben clara la diferència: “Un bon oli comença a l’olivera i acaba a l’ampolla, però pel camí passa per molts llocs, de moltes maneres”. I ell era expert en aquest procés de transformació, supervisant i analitzant tots els passos que hi ha entre les olives i l’oli.
La calma i la serenitat en el rostre d’en J. Floreal Pla: la satisfacció de la feina ben feta.
«Quan les olives arriben al molí, han d’estar en bones condicions i classificades segons l’oli que vols». En J. Floreal Pla sap de què parla, ja que prové d’una família sencera dedicada a la pagesia i va estudiar química, va treballar a la cooperativa de la Sénia, va ser tècnic d’oli de les cooperatives del Baix Ebre-Montsià i va dur a terme tasques de laboratori. A més, va tenir l’oportunitat de veure com es treballava l’oli d’oliva a zones com Jaén. Per això, la seva opinió és tan rellevant.
Entre altres afirmacions destacades en aquesta conversa, en J. Floreal Pla diu que si es vol fer un bon oli, ha de cuidar-se dels tractaments que se’n fan, perquè alguns tractaments són molt dificultosos o, fins i tot, poden ser dolents per la salut. A més, segons ell, en els últims anys «s’ha avançat molt, però no s’ha fet més qualitat». També ha vist canvis en el clima… i com aquests canvis han influït de manera decisiva en les olives: «abans feia vent cada mes i baixaven les arabogues (intermitències de pluja menuda i breu). Així, les oliveres sempre estaven fresques. Per això, el tipus d’oliva farga era la millor que hi havia. Avui, ja no és la millor; l’oliva cau abans de madurar, queda a terra i es punxa… i al, punxar-se, l’oli que surt de l’oliva surt oxidat.»
El Quique Pedret escolta, atentament, el repàs d’una llarga vida dedicada al món de l’oli d’oliva.
Al final de l’entrevista, en J. Floreal Pla li diu al Quique Pedret que ha sigut una alegria i un honor. I nosaltres, des d’aquí, només podem dir que l’honor i l’alegria són nostres, per haver-nos regalat una conversa plena de saviesa.
Pots veure la conversa sencera aquí:
