Mas de Barberans

  • FAMÍLIES D’OLI. ENTREVISTA: RICARDO GUIMERÀ

    Ricardo Guimerà: “Sóc pagès i granger. Crec que és bo que les dues disciplines puguin anar juntes”

    En Ricardo és un treballador nat i té les idees molt clares.

    En Ricardo Guimerà forma part de la quarta generació d’una família dedicada al camp. És soci de la cooperativa de Mas de Barberans i no només treballa al cultiu de l’oliva, sinó que també té cura dels animals de la seva granja. Una combinació que li permet obtenir una estabilitat necessària per evitar els sotracs que sovint afecten a l’agricultura. Coneguem-lo una mica més, de la mà del nostre estimat Quique Pedret.

    Des de l’inici de la conversa amb en Quique Pedret, en Ricardo Guimerà vol deixar una cosa ben clara: “M’agradaria remarcar que sóc pagès… i granger”. El motiu és simple: “en el món de secà com el de les Terres de l’Ebre és molt difícil estabilitzar els ingressos”. I és que, malauradament, i encara que reconeix que el terme del Mas de Barberans és “de lo milloret”, cap terra s’escapa de la sequera que estem patint actualment. “Un any molt dolent per a l’agricultura es pot subsistir amb la granja”, resumeix amb clarividència.

    De la granja al camp i del camp a la granja. En Ricardo és un treballador pluriocupat!

    En Ricardo no recomana la poca estabilitat del seu ofici ni als seus propis fills (“no vull que pateixin el mateix que pateixo jo”, diu), però al mateix temps afirma que no canviaria el camp per a res del món. “Ser pagès és molt agraït. Hi ha una frase que ho defineix molt bé: les persones enganyen més que respiren, però d’arbres no n’hi ha cap que enganyi.” O, dit d’una altra manera: “Si tu fas el que toca, l’arbre t’ho torna”. Sap de què parla, en Ricardo, ja que té una llarga experiència que, a més, li ve de família. És fill d’uns pares que, malgrat estar jubilats, es resisteixen a retirar-se: “els meus pares són els supervisors generals, venen a passar revista. Mentre ens duri això, voldrà dir que ens anirà bé a casa. El dia que això s’acabi serà perquè se n’han anat ells”.

    Sona el mòbil del Ricardo: la granja té els seus horaris.

    En un moment de la conversa, succeeix un moment molt curiós. Sona un mòbil i en Quique se sorprèn: és una alarma del Ricardo, relacionada amb alguna gestió que s’ha de realitzar a la granja. I és que en Guimerà utilitza les noves tecnologies per a la seva feina: “Està tot molt informatitzat”. Avanços que desitjaria que també es poguessin aplicar a alguns aspectes de l’olivera: “si poguessim millorar el tema de la poda i de la recollida milloraria molt”. 

    El futur del sector no només passa pels avanços tecnològics, sinó també per un canvi en el consum per part de la societat: “Espero que la gent es vagi mentalitzant que no s’ha de comprar tot al Marroc o al Brasil, o on sigui. Que el que tenim aquí ho puguem menjar aquí, també!”. A banda, en Ricardo també té molt clar què hauria de passar amb l’increment de preus que s’està vivint actualment: “Que la pujada de preu hagi vingut per quedar-se o se’n torni tot. Que no se’ns quedi el preu del gasoil pels núvols i el preu de l’oli per terra, perquè llavors serà molt difícil subsistir”. 

    Conversar amb en Ricardo és rebre tota una lliçó de la vida al camp. 

    Per acabar, en Ricardo torna a fer referència als seus fills i afirma que, si malgrat tot, decideixen seguir els seus passos, “tindran prou de tot per a guanyar-se la vida”. Però recorda: “És un camí difícil. És de les coses que em retrec a mi mateix: vaig agafar el que més m’agradava, però que no era el més fàcil”.

    Pots veure la conversa sencera aquí:

    https://www.youtube.com/watch?v=d9YpAsL7_-Y 

  • ELS POBLES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    UN RECORREGUT PER LES TERRES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    Continuem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó: visitem Mas de Barberans, un poble de tot just 550 habitants, que pertany al parc natural dels Ports i des d’on es pot albirar una de les millors vistes panoràmiques al mar d’oliveres que originen el nostre oli. 

    Després de recórrer la Sénia i conèixer, entre d’altres, el Molí de la Vella i el seu particular aeròdrom, li toca el torn a Mas de Barberans. Una petita i encantadora localitat plena de sorpreses com les seves pintures rupestres de més de 8000 anys, les seves estimulants excursions per fer en bici, cotxe i a peu i – com no podia ser d’altra manera – el magnífic mar d’oliveres des d’on es crea el fruit d’Olinyó 1870. 

    Aquestes pintures són molt antigues, però no es van descobrir fins el 2004! (foto: patrimoni.gencat.cat)

    Comencem la nostra visita amb una curiosa història: imagineu que esteu un dia passejant pels voltants del vostre poble. De sobte, us trobeu unes figures, pintades damunt d’una roca, d’uns arquers o quelcom similar. Penseu que són antigues, però tampoc els hi doneu més importància. I al final es descobreix… que tenen més de 8000 anys! Surrealista, oi? Doncs això és el que li va passar a un veí de Mas de Barberans. I no us penseu que fa massa temps: el 2004. Deu anys després, es va informar de l’existència d’aquestes pintures, que fins aquell moment havien estat amagades. Una troballa de pel·lícula, ja que es tracta ni més ni menys d’una obra del període epipaleolític. Es coneixen com les pintures rupestres del Cocó de la Gralla i són 69 figures d’estil llevantí, que s’ha interpretat que poden ser una escena de cacera. Es troben al barranc del Montpou, al cor del parc natural dels Ports, i es recomana reservar una visita guiada des del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma.

    Passejant pel centre del poble ens toparem amb l’esglèsia de Sant Marc (foto: coneixercatalunya.blogspot.com)

    Un tomb pel nucli urbà de Mas de Barberans ens farà conèixer diversos punts d’interès, començant per l’església parroquial de Sant Marc, patró del poble, seguint per les piques (estructura construida perquè els animals poguessin beure) i acabant al pont de les Canals (responsable de transportar l’aigua fins al poble). A més, també descobrirem perquè es considera Mas de Barberans com un dels millors miradors de la serra del Montsià: la seva vista panoràmica és de les que deixa sense alè. S’hi veu el mar d’oliveres, el Delta de l’Ebre, les serres de Cardó, del coll de l’Alba, del Montsià, de Godall…  hi ha qui afirma que s’hi pot veure, fins i tot, el castell de Penyíscola!

    Se’ns acudeixen poques maneres millors d’acabar un dia que amb unes vistes com aquestes (foto: masdebarberans.net)

    Però Mas de Barberans no acaba al poble. De fet, podríem dir que el poble és l’inici de moltes aventures pels seus voltants. En funció del temps que es disposi i de la dificultat que es pugui assolir, des de Mar de Barberans hi surten excursions cap al Castell de l’Airosa (unes 3 hores caminant, amb més de 500 metres de desnivell), el Racó del Marc (40 minuts caminant, 150 metres de desnivell) o la Punta de la Llobatera (d’uns 10 km), des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes panoràmiques. També hi ha moltes opcions per fer en bici!

    Si ens atrevim a descobrir els paratges de Mas de Barberans, ens esperen recompenses com la muntanya coneguda com a Castell de l’Airosa (foto: aeamposta.blogspot.com)

    Després d’un parell de dies intensos per la zona de Mas de Barberans, només ens quedarà esperar per continuar la nostra ruta pels pobles d’Olinyó. Vindràs amb nosaltres?  

  • PRESENTACIÓ D’OLINYÓ 1870, FAMÍLIES D’OLI

    Olinyó 1870 es presenta en societat entre una gran expectació

    El passat 16 de novembre, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, va tenir lloc la festa de llançament de la nostra marca. Una jornada històrica, plena d’importants convidats… i de molta emoció.

    “Un somni fet realitat”. Així va resumir Teresa Jordà i Roura (Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya) la presentació d’Olinyó 1870. Una frase que també haguéssim pogut dir nosaltres, perquè Olinyó 1870 semblava un somni. Però, des del 16 de novembre de 2022, comença a ser una realitat.

    L’acte de llançament d’Olinyó 1870, conduït magistralment per l’actriu i cantant camarlenca Carol Rovira, va ser una gran oportunitat per donar a conèixer tot el que hem estat treballant aquests darrers anys. Una feina que ha unit a cooperativistes, persones de la pagesia i del món empresarial per crear una marca d’oli d’oliva que volem que sigui la referència de Catalunya.

    Com bé va explicar el director d’Olivite Export SL, Pere Albacar: “Olinyó 1870 significa un poble de pobles. Representa el poble de l’oli, el lloc on ens trobem tots.” Una promesa que es va poder veure reflectit durant la festa de presentació, amb la presència de tots els agents implicats: les cooperatives de Soldebre de Tortosa, La Sénia, La Galera, Sant Isidre del Mas de Barberans i Sant Gregori de Santa Bàrbara, representants i directius de la nostra marca, i la ja mencionada Consellera Teresa Jordà i Roura, que vam tenir l’honor i el privilegi que presidís l’acte.

    La festa va acabar amb la projecció d’un emocionant vídeo que donava veu als autèntics protagonistes d’aquesta aventura: la pagesia. Amb un format d’entrevistes breus, vam poder escoltar petites-grans històries i anècdotes protagonitzades pels treballadors i treballadores de la terra.

    Perquè aquest és l’objectiu d’Olinyó 1870: que les més de 2.000 famílies d’oli tinguin, per fi, el reconeixement que es mereixen, oferint una gamma de la més alta qualitat, deliciosa i saludable. Volem continuar fent de la cultura de l’oli d’oliva una tradició que passi de generació en generació, amb històries reals al darrere, apostant per una agricultura cada cop més sostenible i local en un entorn cada cop més globalitzat.

    Ja ens hem presentat. Ara només falta continuar fent realitat aquest somni perquè Olinyó 1870 sigui la marca d’oli d’oliva de Catalunya.