Estiu

  • Posted on

    UN ESTIU DE PLATJA, PISCINA… I AMANIDA!

    AMANIDES D’ESTIU: EL MILLOR REMEI PER A LA CALOR

    Les amanides són les aliades gastronòmiques perfectes per a combatre la cada vegada més intensa calor de l’estiu. A banda de tenir moltes propietats nutritives, la majoria són molt fàcils de preparar: només cal disposar d’ingredients frescos, una mica d’imaginació i un bon oli d’oliva Olinyó 1870 que en realci tot el seu sabor! A més, i per posar-t’ho encara més fàcil, hem seleccionat 4 receptes, de tota mena, que t’ajudaran a passar un estiu molt refrescant.

    AMANIDA DE PRÈSSECS A LA BRASA

    Només hi ha una cosa més estiuenca que les amanides: els préssecs. (foto: elpais.com) 

    L’editora i coordinadora de l’influent portal gastronòmic El Comidista, Monica Escudero, ens porta una amanida que condensa – potser millor que qualsevol altra – l’ambient estival, ja que està protagonitzada per una fruita típicament estiuenca: el préssec. L’autora d’aquesta recepta és la Maite, de l’enyorat blog Mirándola son galletas.  

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 4 préssecs de vinya, madurs 
    • 150 g de gerds
    • 150 g de formatge de cabra
    • Sal en escames
    • 30 ml de vinagre de Mòdena
    • 90 ml d’Olinyó 1870 Sabor Suau
    • Sal marina

    ELABORACIÓ

    1. Preparar la vinagreta: posar la sal en un bol, diluint-la amb el vinagre i emulsionant amb l’Olinyó 1870 Sabor Suau. Reservar. 
    2. Netejar els préssecs, desossar-los i tallar-los cada un en vuit grills. 
    3. Marcar els préssecs a la brasa o sobre una paella/planxa molt calenta, sense cap mena de greix. No s’han d’arribar a cuinar del tot: només han de formar una fina crosta. 
    4. A mesura que estiguin llestos, col·locar-los en una plata, alternant els grills de préssec amb les rodanxes de formatge. És important que els grills encara estiguin calents perquè així el formatge es fondrà lleugerament. 
    5. Repartir els gerds per sobre, afegir-hi la vinagreta i empolvorar amb algunes escames de sal. 

    AMANIDA DE XATÓ

    El xató és una de les amanides catalanes més populars i delicioses. (foto: marialunarillos.com)

    Si penses en una amanida típicament catalana, segurament la primera que et ve al cap és el xató. També és possible que només l’hagis menjat quan has sortit a dinar a fora o comprant la salsa ja feta. Doncs bé, tenim una bona notícia per a tu: aquesta recepta, del Raul d’El Oso con botas, és més fàcil del que sembla. Atreveix-te a preparar-la!

    Ingredients (per a 4 persones)

    • Per la salsa xató:
    • 3 tomàquets pera
    • 2 o 3 grans d’all amb la seva pell
    • 100 g d’ametlles
    • 60 g d’avellanes
    • 2 nyores sense tija ni llavors
    • Un gra d’all picat
    • Una llesca de pa torrat o fregit
    • 1 cullerada de pebre vermell
    • 3 o 4 cullerades de vinagre
    • Sal i pebre negre molta
    • Una mica de sucre
    • 200 ml d’Olinyó 1870 Verge Extra

    Per a l’amanida:

    • 1 o 2 escaroles desfullades 
    • 300 g de bocins de bacallà dessalat
    • 250 g de tonyina en conserva
    • 12 filets d’anxoves 
    • 18 olives arbequines

    ELABORACIÓ

    1. En una petita safata de forn, posar els tomàquets, els grans d’all amb pell i una mica d’Olinyó 1870 Verge Extra. Rostir al grill durant 20-25 minuts i, després, retirar la pell i les llavors dels tomàquets i la pell dels alls. 
    2. Posar les nyores en un bol i cobrir-les amb aigua bullint, com a mínim mitja hora abans de fer la xatonada. Retirar tota la polpa amb l’ajuda d’un ganivet i reservar-la en un bol. 
    3. Aixafar les ametlles, les avellanes i sal gorda en un morter. Afegir la nyora, els alls rostits, els alls trossejats, el pebre vermell i els tomàquets i continuar aixafant fins a que la mescla faci una pasta homogènia. 
    4. Afegir el vinagre, la sal, el pebre negre i una mica de sucre. Continuar barrejant, incorporant mica a mica l’Olinyó 1870 Verge Extra. Reservar en un bol fins que arribi el moment de servir l’amanida.
    5. Preparar l’amanida: barrejar l’escarola amb un parell de cullerades de la salsa xató i disposar-la en una safata. Decorar-la amb més salsa per sobre, les olives, el bacallà, la tonyina i anxoves. 

    PIPIRRANA

    Tens tots els ingredients preparats? Doncs a refrescar-te! (foto: guiarepsol.com)

    La pipirrana és una de les amanides més famoses d’Espanya… i també una de les més refrescants! És més ràpida i eficient que posar l’aire condicionat. Gairebé tots els seus ingredients són molt assequibles (encara més: és possible que els tinguis tots a casa) i, combinats, et transmeten l’alegria de l’estiu. L’autora d’aquesta recepta és la Rosa Tovar. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • De 6 a 8 tomàquets pera
    • 3 pebrots verds italians
    • 1 ceba vermella
    • 2 o 3 cogombres
    • 4 o 5 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • 1,5 cullerades de vinagre de Jerez
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Elaboració
    2. Netejar els cogombres i tallar-los en daus de 0,5 cm.
    3. Netejar els tomàquets, tallar-los en rodanxes de 0,5 cm i retirar-ne les llavors. Després, tallar-los en daus.
    4. Netejar els pebrots, treure’n les llavors tallar en tires de 0,5 cm i, en acabat, en daus.
    5. Pelar la ceba i tallar en daus de la mateixa mida. 
    6. Ajuntar totes les verdures en un bol fons i amanir-les amb una mica de sal i vinagre. Regar amb Olinyó 1870 Verge Extra i deixar reposar mitja hora abans de menjar-la.  

    AMANIDA DE MONGETES, POMA I POLLASTRE

    Si t’has cansat de les amanides de sempre, aquí en tens una diferent (foto: olletadeverdures.wordpress.com)

    No totes les amanides són iguals. De fet, n’hi ha que són tan diferents al concepte “estàndard” que hi ha qui podria dir que no es poden considerar amanides. Però sí que ho són. El millor de tot? Que ens permeten sortir de la rutina de l’enciam, els tomàquets i les pastanagues. Aquesta recepta d’en Joan Pallarés, que recull el portal Olleta de verdures, n’és una molt bona mostra.

    Ingredients (per a 2 persones)

    • 250 g de mongetes tendres, rodones fines
    • 1 poma dura i una mica àcida
    • 1 pit de pollastre
    • 1 tomàquet petit i madur
    • Vinagre
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal i pebre

    ELABORACIÓ

    1. Bullir les mongetes, fins que estiguin al dente. Per evitar una cocció excessiva, refredar-les en sec posant-les en un bol amb aigua i glaçons.
    2. Escaldar el tomàquet per pelar-lo. Treure-li les llavors i passar pel túrmix amb el vinagre i l’Olinyó 1870 Verge Extra. Reservar.
    3. Salpebrar el pit de pollastre i passar-lo per la planxa. Deixar que es dori per fora, fins que agafi una mica de color. 
    4. Abans de sevir l’amanida, pelar la poma i tallar-la a daus. 
    5. Barrejar tot ràpid, abans que la poma no s’oxidi. Emplatar i servir. 
  • Posted on

    LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa.