Oli

  • LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa. 

  • QUÈ ÉS OLINYÓ 1870?

    SAPS QUÈ SIGNIFICA OLINYÓ 1870? T’HO EXPLIQUEM!

    Si alguna vegada t’has preguntat d’on ve el nostre nom i l’any que l’acompanya… aquí trobaràs totes les respostes.

    Quan neix una nova marca, un dels elements més importants -i alhora, més complicats- és posar-li un nom que reflecteixi la imatge i els valors que es volen transmetre. Us assegurem que arribar a trobar “Olinyó 1870” va ser un procés tan apassionant com difícil… però ens omple d’orgull, perquè el resultat és un nom que ens representa totalment

    En primer lloc, volíem que quedés clar, a primer cop d’ull, que som una marca d’oli d’oliva i de Catalunya. Així que, si a l’arrel “OLI” li afegíem el dígraf “NY”, característic del nostre idioma, ja donàvem resposta a les dues peticions principals. Llavors ens vam fer una altra pregunta: i si li donem un caire de poble? Com si fos el nom d’un municipi: el poble de l’oli de Catalunya! I així vam arribar a OLINYÓ.

    Ens va semblar una idea perfecta per mostrar què hi ha al darrere de la marca: les cinc cooperatives de les Terres de l’Ebre que fan possible aquest projecte. Perquè Olinyó és la unió de Soldebre de Tortosa, de la Galera, l’agrícola Sant Gregori de Santa Bàrbara, l’Agrícola Sant Isidre de Mas de Barberans i l’agrícola de la Sénia. És a dir, Olinyó és un poble de pobles, que pretén donar a conèixer la nostra forma de fer oli d’oliva. Una tradició mil·lenària que és l’economia de moltes famílies i una activitat en plena convivència amb la natura i el medi ambient. 

    I el 1870? Doncs l’any 1870 marca l’inici de la consolidació de la indústria olivarera a les Terres de l’Ebre: es comencen a constituir les primeres cooperatives agràries, agafant el testimoni d’un llegat de segles vinculats al conreu, producció, elaboració, comercialització i exportació de l’oli d’oliva. Per això hem incorporat el 1870 al nostre nom: perquè Olinyó 1870 és un homenatge a tota la història d’una terra i la gent que l’ha treballada. I també és un projecte de futur per fer arribar l’oli de les Terres de l’Ebre a totes les llars de Catalunya! 

    Som una marca de famílies d’oli i estem ben orgullosos de la feina ben feta.