FAMÍLIES D’OLI. ENTREVISTA: RICARDO GUIMERÀ
Ricardo Guimerà: “Sóc pagès i granger. Crec que és bo que les dues disciplines puguin anar juntes”
En Ricardo és un treballador nat i té les idees molt clares.
En Ricardo Guimerà forma part de la quarta generació d’una família dedicada al camp. És soci de la cooperativa de Mas de Barberans i no només treballa al cultiu de l’oliva, sinó que també té cura dels animals de la seva granja. Una combinació que li permet obtenir una estabilitat necessària per evitar els sotracs que sovint afecten a l’agricultura. Coneguem-lo una mica més, de la mà del nostre estimat Quique Pedret.
Des de l’inici de la conversa amb en Quique Pedret, en Ricardo Guimerà vol deixar una cosa ben clara: “M’agradaria remarcar que sóc pagès… i granger”. El motiu és simple: “en el món de secà com el de les Terres de l’Ebre és molt difícil estabilitzar els ingressos”. I és que, malauradament, i encara que reconeix que el terme del Mas de Barberans és “de lo milloret”, cap terra s’escapa de la sequera que estem patint actualment. “Un any molt dolent per a l’agricultura es pot subsistir amb la granja”, resumeix amb clarividència.
De la granja al camp i del camp a la granja. En Ricardo és un treballador pluriocupat!
En Ricardo no recomana la poca estabilitat del seu ofici ni als seus propis fills (“no vull que pateixin el mateix que pateixo jo”, diu), però al mateix temps afirma que no canviaria el camp per a res del món. “Ser pagès és molt agraït. Hi ha una frase que ho defineix molt bé: les persones enganyen més que respiren, però d’arbres no n’hi ha cap que enganyi.” O, dit d’una altra manera: “Si tu fas el que toca, l’arbre t’ho torna”. Sap de què parla, en Ricardo, ja que té una llarga experiència que, a més, li ve de família. És fill d’uns pares que, malgrat estar jubilats, es resisteixen a retirar-se: “els meus pares són els supervisors generals, venen a passar revista. Mentre ens duri això, voldrà dir que ens anirà bé a casa. El dia que això s’acabi serà perquè se n’han anat ells”.
Sona el mòbil del Ricardo: la granja té els seus horaris.
En un moment de la conversa, succeeix un moment molt curiós. Sona un mòbil i en Quique se sorprèn: és una alarma del Ricardo, relacionada amb alguna gestió que s’ha de realitzar a la granja. I és que en Guimerà utilitza les noves tecnologies per a la seva feina: “Està tot molt informatitzat”. Avanços que desitjaria que també es poguessin aplicar a alguns aspectes de l’olivera: “si poguessim millorar el tema de la poda i de la recollida milloraria molt”.
El futur del sector no només passa pels avanços tecnològics, sinó també per un canvi en el consum per part de la societat: “Espero que la gent es vagi mentalitzant que no s’ha de comprar tot al Marroc o al Brasil, o on sigui. Que el que tenim aquí ho puguem menjar aquí, també!”. A banda, en Ricardo també té molt clar què hauria de passar amb l’increment de preus que s’està vivint actualment: “Que la pujada de preu hagi vingut per quedar-se o se’n torni tot. Que no se’ns quedi el preu del gasoil pels núvols i el preu de l’oli per terra, perquè llavors serà molt difícil subsistir”.
Conversar amb en Ricardo és rebre tota una lliçó de la vida al camp.
Per acabar, en Ricardo torna a fer referència als seus fills i afirma que, si malgrat tot, decideixen seguir els seus passos, “tindran prou de tot per a guanyar-se la vida”. Però recorda: “És un camí difícil. És de les coses que em retrec a mi mateix: vaig agafar el que més m’agradava, però que no era el més fàcil”.
Pots veure la conversa sencera aquí:
