Oliveres

  • LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa. 

  • ELS POBLES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    UN RECORREGUT PER LES TERRES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    Continuem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó: visitem Mas de Barberans, un poble de tot just 550 habitants, que pertany al parc natural dels Ports i des d’on es pot albirar una de les millors vistes panoràmiques al mar d’oliveres que originen el nostre oli. 

    Després de recórrer la Sénia i conèixer, entre d’altres, el Molí de la Vella i el seu particular aeròdrom, li toca el torn a Mas de Barberans. Una petita i encantadora localitat plena de sorpreses com les seves pintures rupestres de més de 8000 anys, les seves estimulants excursions per fer en bici, cotxe i a peu i – com no podia ser d’altra manera – el magnífic mar d’oliveres des d’on es crea el fruit d’Olinyó 1870. 

    Aquestes pintures són molt antigues, però no es van descobrir fins el 2004! (foto: patrimoni.gencat.cat)

    Comencem la nostra visita amb una curiosa història: imagineu que esteu un dia passejant pels voltants del vostre poble. De sobte, us trobeu unes figures, pintades damunt d’una roca, d’uns arquers o quelcom similar. Penseu que són antigues, però tampoc els hi doneu més importància. I al final es descobreix… que tenen més de 8000 anys! Surrealista, oi? Doncs això és el que li va passar a un veí de Mas de Barberans. I no us penseu que fa massa temps: el 2004. Deu anys després, es va informar de l’existència d’aquestes pintures, que fins aquell moment havien estat amagades. Una troballa de pel·lícula, ja que es tracta ni més ni menys d’una obra del període epipaleolític. Es coneixen com les pintures rupestres del Cocó de la Gralla i són 69 figures d’estil llevantí, que s’ha interpretat que poden ser una escena de cacera. Es troben al barranc del Montpou, al cor del parc natural dels Ports, i es recomana reservar una visita guiada des del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma.

    Passejant pel centre del poble ens toparem amb l’esglèsia de Sant Marc (foto: coneixercatalunya.blogspot.com)

    Un tomb pel nucli urbà de Mas de Barberans ens farà conèixer diversos punts d’interès, començant per l’església parroquial de Sant Marc, patró del poble, seguint per les piques (estructura construida perquè els animals poguessin beure) i acabant al pont de les Canals (responsable de transportar l’aigua fins al poble). A més, també descobrirem perquè es considera Mas de Barberans com un dels millors miradors de la serra del Montsià: la seva vista panoràmica és de les que deixa sense alè. S’hi veu el mar d’oliveres, el Delta de l’Ebre, les serres de Cardó, del coll de l’Alba, del Montsià, de Godall…  hi ha qui afirma que s’hi pot veure, fins i tot, el castell de Penyíscola!

    Se’ns acudeixen poques maneres millors d’acabar un dia que amb unes vistes com aquestes (foto: masdebarberans.net)

    Però Mas de Barberans no acaba al poble. De fet, podríem dir que el poble és l’inici de moltes aventures pels seus voltants. En funció del temps que es disposi i de la dificultat que es pugui assolir, des de Mar de Barberans hi surten excursions cap al Castell de l’Airosa (unes 3 hores caminant, amb més de 500 metres de desnivell), el Racó del Marc (40 minuts caminant, 150 metres de desnivell) o la Punta de la Llobatera (d’uns 10 km), des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes panoràmiques. També hi ha moltes opcions per fer en bici!

    Si ens atrevim a descobrir els paratges de Mas de Barberans, ens esperen recompenses com la muntanya coneguda com a Castell de l’Airosa (foto: aeamposta.blogspot.com)

    Després d’un parell de dies intensos per la zona de Mas de Barberans, només ens quedarà esperar per continuar la nostra ruta pels pobles d’Olinyó. Vindràs amb nosaltres?