Primavera

  • Posted on

    LES FLORS SÓN PER MENJAR-SE-LES

    5 receptes per a cuinar AMB FLORS

    Boniques, acolorides… i delicioses. Les flors ens alegren la vida, decoren els paisatges i, des de fa un temps, s’han convertit en un dels ingredients més preuats de la gastronomia. Cada cop és més habitual veure-les com a complement en receptes – i, en alguns casos, fins i tot com a plat principal. Les has tastat alguna vegada? Des d’Olinyó 1870 volem animar-te a fer el pas (sempre tenint en compte que siguin flors comestibles) i, per això, et portem cinc receptes on podràs descobrir el sabor de les flors, acompanyades del nostre oli d’oliva. T’animes? 

    PATATES AL FORN AMB ESPÍGOL

    L’espígol: una forma original de donar-li un toc especial a les típiques patates al forn. (foto: animalgourmet.com) 

    Imagina: et trobes a un camp ple de flors liles que desperten tots els teus sentits. T’arriba la olor d’espígol fresc. T’agrada, oi? Doncs espera’t a tastar-lo, amb aquesta facilíssima recepta d’Animal Gourmet amb aires provençals. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 1 kg de patates
    • 6 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal
    • Pebre negre acabat de moldre
    • 6 cullerades de mantega sense sal
    • 2 cullerades d’espígol fresc

    ELABORACIÓ

    1. Preescalfar el forn a 200 ºC.
    2. Barrejar, en una safata de forn forrada amb paper d’alumini: les patates, l’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra, la sal i el pebre. 
    3. Fornejar les patates durant uns 35 minuts, movent-les ocasionalment, fins que estiguin daurades. 
    4. Mentre les patates estan al forn, escalfar la mantega en una cassola a foc mig-alt. 
    5. Afegir-hi l’espígol i cuinar fins que les flors treguin tot el seu aroma (1 min. aprox.). 
    6. Abocar les flors sobre les patates ja cuinades. Condimentar amb sal i pebre. 

    AMANIDA FLORAL

    Una amanida molt vistosa, que treu tot el partit al sabor de les flors. (foto: diariosur.es) 

    T’avorreixen les amanides de sempre? Doncs dona-li un toc diferent amb aquesta amanida de flors del Diario Sur: violetes, prímules, safrà… Una explosió floral a la boca! 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 1 planta d’enciam i 3 de ruca
    • 1 tassa i mitja de pinya
    • 2 cullerades de flors de violetes
    • 3 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • 2 cullerades d’oli d’avellanes
    • 3 cullerades de suc de llimona
    • 1 culleradeta de sal marina
    • ½ culleradeta de curri suau en pols.
    • 2 cullerades de pètals de prímules
    • 2 estigmes de safrà

    ELABORACIÓ

    1. Preparar l’amaniment barrejant tots els ingredients.
    2. Deixar a la nevera durant unes hores, fins que s’amalgamin els sabors.
    3. Posar en una plata, en forma de corona, les fulles de l’amanida i de la ruca. Al mig, posar-hi la pinya tallada a daus. 
    4. Adornar amb les flors de violetes. 
    5. Posar-hi l’amaniment a l’últim moment.

    TONYINA AMB GERANI D’HEURA

    Algun cop havies pensat que els pètals del gerani poguessin ser un complement ideal de la tonyina? (foto: innoflower.com) 

    Hi ha mil maneres de preparar la tonyina. I (gairebé) totes són bones. El que està clar és que cap és com aquesta: acompanyada de pètals de gerani d’heura! Hem trobat la recepta a Innflower.com. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • Tonyina
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Ceba morada
    • Sal rosa
    • Pètals de gerani d’heura
    • Vi blanc (opcional)

    ELABORACIÓ

    1. Tallar la tonyina a daus. 
    2. Fregir la ceba morada a foc mig.
    3. Incorporar-hi els daus de tonyina fins que estiguin lleugerament daurats. 
    4. Banyar-los amb vi blanc (opcional).
    5. Fora del foc, empolvorar la sal rosa i els pètals de gerani d’heura. 

    LLUÇ AMB SALSA D’ALL NEGRE I FLORS

    La presentació d’aquest plat no deixa a ningú indiferent. (foto: directoalpaladar.com) 

    Pot ser molt difícil sorprendre amb un lluç. I és que és un dels peixos que més es consumeix i que més receptes protagonitza. Per això, aquest plat de Directo al paladar és un gran descobriment: fa que el lluç tingui un sabor diferent!  

    Ingredients (per a 2 persones)

    • 2 lloms de lluç
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Flors comestibles al gust
    • Una cabeça d’all negre
    • 400 ml de nata líquida per cuinar

    ELABORACIÓ

    1. Posar la nata líquida en una cassola i portar-la a ebullició. 
    2. Pelar els grans d’all i coure’ls amb la nata durant 10 minuts.
    3. Triturar la salsa amb una batedora i posar-la a un biberó. 
    4. Cuinar el lluç en una paella amb oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra.
    5. Cobrir el peix amb la pasta d’all negre i adornar amb pètals de flors comestibles.  

    ARRÒS AMB SAFRÀ, FLORS I VERDURES

    Un plat digne d’una estrella Michelin. (foto: rtve.es) 

    Aquest plat dels Hermanos Torres que trobem a rtve.es és d’aquelles receptes FiD: “Fàcil i Deliciosa”. Tingues en compte un consell de xef amb estrella Michelin: mou l’arròs amb una cullera de fusta. Així no es trencarà el gra! 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 200 g d’arròs bomba
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Flors comestibles al gust
    • 2 escalunyes
    • Sal
    • Mantega
    • 10 hebres de safrà
    • 80 g de formatge parmesà curat
    • 40 ml de vi blanc
    • Caldo de verdures: bledes, coliflor, porro, pastanaga, anís estrellat, boles de pebre

    ELABORACIÓ

    1. Elaborar un caldo de verdures amb les bledes, la coliflor, el porro, la pastanaga, l’anís estrellat i les boles de pebre. Deixar coure 30 minuts a foc fort i 15 minuts a foc suau. 
    2. En una cassola amb oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra, ofegar les escalunyes tallades.
    3. Embolicar el safrà amb paper de forn i deixar-lo sobre la brasa perquè es vagi torrant.
    4. Afegir arròs bomba a la cassola amb un pessic de sal. 
    5. Quan l’arròs s’hagi sofregit, afegir-hi el vi blanc i deixar-lo evaporar mentre es remou l’arròs. 
    6. Un cop evaporat el vi, afegir-hi el caldo de verdures (dues parts d’aigua per part d’arròs). 
    7. Deixar-ho coure durant 15 minuts. Afegir-hi el safrà torrat a l’arròs mentre s’està coent.
    8. Quan l’arròs estigui pràcticament fet, afegir-hi la mantega, l’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge i el formatge parmesà ratllat. Remenar durant 30 segons i retirar. Deixar-ho reposar.
    9. Utilitzar els pètals de les flors comestibles com a guarnició per l’arròs. 
  • Posted on

    PRIMAVERA: TEMPORADA DE PÈSOLS

    Els pèsols: tant petits com extraordinaris

    La primavera és un dels moments més esperats de l’any: els dies s’allarguen, les plantes floreixen… i arriben els pèsols frescos als mercats! S’ha d’aprofitar, i s’ha d’anar ràpid, perquè la temporada és ben curta. Aquí et deixem tres receptes perquè els preparis com més t’agradin. I sempre amb un bon raig d’oli d’oliva d’Olinyó, és clar! 

    HUMMUS DE PÈSOLS

    De la mateixa manera que es fa hummus amb cigrons, també es pot fer amb pèsols. (foto: recetinas.com)

    A la secció Comer del diari La Vanguardia ens donen una magnífica idea que sorprendrà fins i tot als paladars més experimentats: hummus de pèsols. Sí, sí, com ho llegiu: amb pèsols! Una recepta supersenzilla de fer (la tindràs llesta amb 20 minutets) i amb un sabor encara més super. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 400 g de pèsols frescos
    • 1 llimona
    • 1 cullerada de tahina
    • 1 gra d’all
    • Sèsam torrat
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Bullir els pèsols, amb aigua i sal. Un cop estiguin tendres, escòrrer i posar-los en un bol amb aigua freda i gel.
    2. Reservar alguns pèsols per decorar l’hummus.
    3. Posar tots els altres pèsols en el got de la batedora, junt amb la tahina, el gra d’all, el suc d’una llimona, una cullerada d’Olinyó 1870 Verge Extra i una mica de sal. 
    4. Triturar i afegir Olinyó 1870 Verge Extra, fins a obtenir la textura desitjada.
    5. Servir en un bol o plat fons, amb un raig d’Olinyó 1870 Verge Extra i els pèsols reservats.
    6. Acompanyar l’hummus amb pa de pita, torradetes o trossos de pastanaga i/o cogombre. 

    BACALLÀ AMB PÈSOLS

    Aquí el més difícil és no sucar-hi pa! (foto: directoalpaladar.com)

    Liliana Fuchs, editora de Directo al paladar, ens porta aquesta recepta que ens agrada especialment per dos motius: el primer, obvi, és que és deliciosa. I el segon, és que se n’aprofita tot, dels pèsols. Perquè amb les tavelles prepararem una salsa a la sidra que no podràs deixar de remullar amb el pa. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 400 g de bacallà
    • 250 g de pèsols, amb les seves tavelles
    • 2 escalunyes
    • Mig gra d’all
    • 1 caiena petita
    • 150 ml de sidra de poma
    • 300 ml de caldo de verdures, de peix, o aigua
    • Una culleradeta de Maizena
    • Cibulet
    • Llimona
    • Pebre negre
    • Sal
    • Olinyó 1870 Verge Extra

    ELABORACIÓ

    1. Treure els pèsols de les seves tavelles, posar-los en un bol. 
    2. Molt important: no llençar les tavelles! Netejar-les i assecar-les. 
    3. Picar les escalunyes i el gra d’all i posar-ho a escalfar en una cassola amb Olinyó 1870 Verge Extra i una mica de sal. 
    4. Un cop tendres, afegir la caiena esmicolada i les tavelles. Daurar-les uns minuts a foc viu.
    5. Afegir-hi una mica de llimona i la sidra. Deixar que s’evapori una mica l’alcohol i cobrir amb el caldo i la maizena diluïda. 
    6. Portar a ebullició, baixar el foc i deixar coure uns 15 minuts. 
    7. Mentrestant, escaldar els pèsols tendres: bullir els pèsols durant pocs minuts i retirar-los inmeditament, refrescant-los amb aigua freda i trencant la cocció.  
    8. Quan les tavelles estiguin tendres, triturar amb batedora i colar, apretant bé per treure tota la fibra. Corregir de sal, afegir una mica de pebre negre i reservar.
    9. Cuinar el bacallà a la planxa, amb una mica d’Olinyó 1870 Verge Extra i marcant primer la pell a foc viu per deixar-la ben cruixent. 
    10. Servir: escalfar la crema amb els pèsols i col·locar-hi, a sobre les peces de bacallà. Afegir cibulet picat, ralladura de llimona i pebre al gust. 

    PÈSOLS AMB PERNIL

    Una recepta clàssica… però no per això menys exquisida! (foto: hogarmania.com)

    Saps quan arriba l’hora de sopar i et ve de gust una recepta sana, que es pugui preparar ràpidament i que tingui un bon sabor? Doncs els pèsols amb pernil són una de les millors opcions per aquests moments. En Karlos Arguiñano, al web Cocina Abierta, te’n dona les claus perquè et quedin per llepar-te’n els dits. Segueix aquests passos:

    Ingredients (per a 2 persones)

    • 400 g de pèsols
    • 1 rodanxa de 50 g de pernil serrà 
    • 1 ceba tendra
    • 1 gra d’all
    • 1 culleradeta de farina
    • 3 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Posar un litre d’aigua en una cassola petita i portar a ebullició amb una mica de sal.
    2. Quan comenci a bullir, afegir els pèsols i deixar-los coure a foc mig durant uns 10-15 minuts.
    3. Escórrer els pèsols i reservar-ne el caldo. 
    4. Pelar i picar la ceba tendra i l’all.
    5. Tallar la rodanxa de pernil en daus.
    6. Posar l’Olinyó 1870 Verge Extra en una cassola, afegir l’all i la ceba tendra ja picats i sofregir durant un parell de minuts.
    7. Incorporar el pernil i fregir-lo una mica. 
    8. Afegir la farina, mesclar bé i incorporar els pèsols. 
    9. Abocar mig got del caldo resultant de coure els pèsols i remoure. 
    10. Quan comenci a bullir, mesclar tot junt durant 3 minuts (fins que espessi la salsa) i servir. 
  • Posted on

    LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa.