Olinyó

  • Posted on

    LES TERRES D’OLINYÓ: TORTOSA 2

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: TOrtosa (dia 2) 

    Després de recórrer la part més monumental i urbana de Tortosa, li dediquem una segona jornada a la capital del Baix Ebre per descobrir el seu vessant més paisatgístic i d’aire lliure. És el punt final a una ruta que ens ha portat per les terres d’Olinyó, o sigui, per l’origen del nostre oli i de les nostres famílies. 

    Ara sí: aquest és l’últim article dedicat al nostre recorregut pels municipis i paisatges que formen el poble fictici d’Olinyó. Era necessari que el colofó estigués a l’altura de tota la ruta, així que hem buscat la millor manera d’acabar: passant un segon dia (pots consultar el primer aquí) pels voltants de Tortosa i, sobretot, per l’Ebre, el riu que marca la vida de tots els habitants de la zona.

    Navegar per l’Ebre és una experiència ideal per entendre la seva bellesa i importància (foto: tortosaturisme.cat)

    Just al costat del Mercat de Tortosa es troba l’embarcador des d’on s’agafa Lo Sirgador, una barca de fusta que navega el tram final del riu. I ho fa amb interessantíssims trajectes guiats, d’una hora, per descobrir, entre d’altres, la història de la ciutat, els seus monuments o el bosc de ribera de l’illa de la Xiquina. Un viatge que difícilment oblidaràs… i encara menys si el realitzes durant la posta de sol.

    Olinyó és un espectacle pels amants de la bicicleta (foto: pedaleandoelmundo.com)

    I, després de navegar… què us sembla agafar la bicicleta? Ja hem vist, en altres etapes del nostre recorregut, que les terres d’Olinyó són ideals per fer petites i grans excursions pedalejant. I a Tortosa hi ha una de les rutes ciclistes més recomanables: la via verda de la Val de Zafan. Aquesta ruta, que aprofita un antic traçat ferroviari i que uneix el poble aragonès de La Puebla de Híjar amb la capital del Baix Ebre, passa per bells espais naturals, poblacions com Horta de Sant Joan o Prat de Comte i monuments com l’antiga estació de tren de Benifallet. Una altra opció, igualment recomanable, és recórrer el camí natural que surt des de Tortosa i arriba a Deltebre, fins a la mateixa desembocadura del riu. 

    Tortosa i l’Ebre a cavall: una experiència de pel·lícula (foto: terresdelebre.travel)

    Com veieu, Tortosa i els seus voltants es poden conèixer a peu, en bicicleta, en barca… i també a cavall. Per què no? Tant si ja teniu coneixements previs en hípica com si no heu anat mai a galop, podreu viure diferents experiències, entre les quals destaquen la doma, el salt i les rutes a peu de muntanya o a la platja. Us imagineu un passeig nocturn a cavall, una nit de lluna plena? Doncs també és possible!

    Des de l’aire hi ha unes millors vistes d’Olinyó! (foto: deandar.com)

    Si busqueu experiències més fortes, molt a prop de Tortosa hi trobareu diverses vies ferrades per poder contemplar la vall de l’Ebre des de dalt. Recentment reformada i ampliada, la ferrada de Penyaflor (situada entre els Reguers i l’Alfara de Carles) és una de les més divertides i segures. Té esglaons, passarel·les i no només un pont tibetà, sinó dos! Ah, i a més es pot combinar amb una zona d’escalada. Qui en dona més? 

    A la muntanya, al riu, al camp, a la ciutat, als pobles: tard o d’hora tornarem a Olinyó (foto: tortosaturisme.cat) 

    Després d’una ruta tan intensa i amb tantes activitats, podrem donar per finalitzada (i amortitzada) la nostra visita per Olinyó, que ens ha portat a descobrir els secrets de les terres des d’on s’origina el nostre oli d’oliva. La mala notícia és que ens acomiadem d’uns paratges i d’una gent incomparables. La bona notícia és que, ben segur, hi tornarem. Així que no diem “adeu”, sinó “fins aviat”!

  • Posted on

    PRIMAVERA: TEMPORADA DE PÈSOLS

    Els pèsols: tant petits com extraordinaris

    La primavera és un dels moments més esperats de l’any: els dies s’allarguen, les plantes floreixen… i arriben els pèsols frescos als mercats! S’ha d’aprofitar, i s’ha d’anar ràpid, perquè la temporada és ben curta. Aquí et deixem tres receptes perquè els preparis com més t’agradin. I sempre amb un bon raig d’oli d’oliva d’Olinyó, és clar! 

    HUMMUS DE PÈSOLS

    De la mateixa manera que es fa hummus amb cigrons, també es pot fer amb pèsols. (foto: recetinas.com)

    A la secció Comer del diari La Vanguardia ens donen una magnífica idea que sorprendrà fins i tot als paladars més experimentats: hummus de pèsols. Sí, sí, com ho llegiu: amb pèsols! Una recepta supersenzilla de fer (la tindràs llesta amb 20 minutets) i amb un sabor encara més super. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 400 g de pèsols frescos
    • 1 llimona
    • 1 cullerada de tahina
    • 1 gra d’all
    • Sèsam torrat
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Bullir els pèsols, amb aigua i sal. Un cop estiguin tendres, escòrrer i posar-los en un bol amb aigua freda i gel.
    2. Reservar alguns pèsols per decorar l’hummus.
    3. Posar tots els altres pèsols en el got de la batedora, junt amb la tahina, el gra d’all, el suc d’una llimona, una cullerada d’Olinyó 1870 Verge Extra i una mica de sal. 
    4. Triturar i afegir Olinyó 1870 Verge Extra, fins a obtenir la textura desitjada.
    5. Servir en un bol o plat fons, amb un raig d’Olinyó 1870 Verge Extra i els pèsols reservats.
    6. Acompanyar l’hummus amb pa de pita, torradetes o trossos de pastanaga i/o cogombre. 

    BACALLÀ AMB PÈSOLS

    Aquí el més difícil és no sucar-hi pa! (foto: directoalpaladar.com)

    Liliana Fuchs, editora de Directo al paladar, ens porta aquesta recepta que ens agrada especialment per dos motius: el primer, obvi, és que és deliciosa. I el segon, és que se n’aprofita tot, dels pèsols. Perquè amb les tavelles prepararem una salsa a la sidra que no podràs deixar de remullar amb el pa. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 400 g de bacallà
    • 250 g de pèsols, amb les seves tavelles
    • 2 escalunyes
    • Mig gra d’all
    • 1 caiena petita
    • 150 ml de sidra de poma
    • 300 ml de caldo de verdures, de peix, o aigua
    • Una culleradeta de Maizena
    • Cibulet
    • Llimona
    • Pebre negre
    • Sal
    • Olinyó 1870 Verge Extra

    ELABORACIÓ

    1. Treure els pèsols de les seves tavelles, posar-los en un bol. 
    2. Molt important: no llençar les tavelles! Netejar-les i assecar-les. 
    3. Picar les escalunyes i el gra d’all i posar-ho a escalfar en una cassola amb Olinyó 1870 Verge Extra i una mica de sal. 
    4. Un cop tendres, afegir la caiena esmicolada i les tavelles. Daurar-les uns minuts a foc viu.
    5. Afegir-hi una mica de llimona i la sidra. Deixar que s’evapori una mica l’alcohol i cobrir amb el caldo i la maizena diluïda. 
    6. Portar a ebullició, baixar el foc i deixar coure uns 15 minuts. 
    7. Mentrestant, escaldar els pèsols tendres: bullir els pèsols durant pocs minuts i retirar-los inmeditament, refrescant-los amb aigua freda i trencant la cocció.  
    8. Quan les tavelles estiguin tendres, triturar amb batedora i colar, apretant bé per treure tota la fibra. Corregir de sal, afegir una mica de pebre negre i reservar.
    9. Cuinar el bacallà a la planxa, amb una mica d’Olinyó 1870 Verge Extra i marcant primer la pell a foc viu per deixar-la ben cruixent. 
    10. Servir: escalfar la crema amb els pèsols i col·locar-hi, a sobre les peces de bacallà. Afegir cibulet picat, ralladura de llimona i pebre al gust. 

    PÈSOLS AMB PERNIL

    Una recepta clàssica… però no per això menys exquisida! (foto: hogarmania.com)

    Saps quan arriba l’hora de sopar i et ve de gust una recepta sana, que es pugui preparar ràpidament i que tingui un bon sabor? Doncs els pèsols amb pernil són una de les millors opcions per aquests moments. En Karlos Arguiñano, al web Cocina Abierta, te’n dona les claus perquè et quedin per llepar-te’n els dits. Segueix aquests passos:

    Ingredients (per a 2 persones)

    • 400 g de pèsols
    • 1 rodanxa de 50 g de pernil serrà 
    • 1 ceba tendra
    • 1 gra d’all
    • 1 culleradeta de farina
    • 3 cullerades d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Posar un litre d’aigua en una cassola petita i portar a ebullició amb una mica de sal.
    2. Quan comenci a bullir, afegir els pèsols i deixar-los coure a foc mig durant uns 10-15 minuts.
    3. Escórrer els pèsols i reservar-ne el caldo. 
    4. Pelar i picar la ceba tendra i l’all.
    5. Tallar la rodanxa de pernil en daus.
    6. Posar l’Olinyó 1870 Verge Extra en una cassola, afegir l’all i la ceba tendra ja picats i sofregir durant un parell de minuts.
    7. Incorporar el pernil i fregir-lo una mica. 
    8. Afegir la farina, mesclar bé i incorporar els pèsols. 
    9. Abocar mig got del caldo resultant de coure els pèsols i remoure. 
    10. Quan comenci a bullir, mesclar tot junt durant 3 minuts (fins que espessi la salsa) i servir. 
  • Posted on

    LES TERRES D’OLINYÓ: TORTOSA (1)

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: TOrtosa (dia 1) 

    Acabem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó a la ciutat on el nostre projecte va començar (i on encara continua): Tortosa. Medieval, renaixentista, gòtica, barroca, modernista i rodejada d’uns paratges naturals difícilment comparables, la capital del Baix Ebre té molt per oferir. Per això, dividim la nostra visita en dos dies: avui recorrem l’interior de la ciutat, descobrint els seus monuments principals. 

    La marca Olinyó 1870 va néixer a Tortosa, on també es va presentar en societat en una jornada inoblidable a l’Auditori Felip Pedrell. I és que, com a capital del Baix Ebre, Tortosa té un fort lligam històric i cultural amb l’oli d’oliva, com ho demostren la gran quantitat de persones, empreses i cooperatives que treballen en el sector i que et vas trobant, d’una manera o altra, per tots els racons de la ciutat. De fet, no és casualitat que a Tortosa s’hagi posat en marxa, recentment, el nou centre de la Casa de l’Oli. Com tampoc és casualitat que la ciutat sigui un dels atractius turístics principals de les terres de l’Ebre… i que un dia no sigui suficient per a descobrir-ne tots els seus encants. Per aquest motiu, separarem la nostra ruta en dues jornades. La d’avui serà la més monumental, començant per una de les edificacions més espectaculars: la catedral de Santa Maria.

    El retaule de la catedral, que presideix l’Altar Major, és de l’any 1351 (foto: flickr.com)

    Situat a la vora del riu Ebre, aquest autèntic temple del segle XIV continua provocant admiració a tothom, tant a les persones que la veuen per primera vegada com a les que ja haurien d’estar acostumades a la seva imponent bellesa. És un magnífic exemple d’arquitectura gòtica, encara que té elements d’altres períodes, com la seva façana barroca. Va ser declarat Bé Cultural d’Interés Nacional l’any 1931 i és de visita obligada.

    Una de les millors vistes de la Catedral s’obté des d’un altre dels monuments més destacats de Tortosa: el castell de la Suda (foto: wikipedia.cat)

    La Catedral és una bona mostra del fet que, a Tortosa, hi podem trobar patrimoni d’estils i èpoques ben diferents. Fins i tot medievals: el castell de Sant Joan (també conegut com a castell de la Suda) data del segle X. Va ser residència reial des dels temps de Jaume I i ara tothom qui ho vulgui s’hi pot quedar a dormir, ja que és Parador Nacional de Turisme. Tant si et vols allotjar com si no, el que sí que és del tot imprescindible és pujar fins al turó on està situat el castell, per gaudir d’un dels millors miradors panoràmics de la ciutat. 

    Els Reials Col·legis de Tortosa: una joia del renaixement  (foto: notarialinage.com)

    Junt amb la Catedral i el castell, possiblement l’altre gran patrimoni arquitectònic de Tortosa són els Reials Col·legis, el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya. Està format per tres edificis, que es recorren durant la mateixa visita: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec i l’Església de Sant Domènec (que, actualment, acull l’interessant exposició permanent sobre la Ciutat i la Festa del Renaixement). A banda de les portalades renaixentistes, la joia de tot el conjunt la trobem al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, on s’hi conserva un monumental pati, d’influència italiana, que és únic a tot el país. 

    El Mercat Municipal no només s’ha de veure per fora, també s’hi ha d’entrar!  (foto: diputaciodetarragona.cat)

    Del renaixement passem al modernisme. O, més ben dit, al premodernisme, ja que el Mercat Municipal de Tortosa va ser edificat entre el 1884 i el 1887, seguint els dissenys dels arquitectes Joan Torras Guardiola (l’”Eiffel Català”) i Joan Abril Guanyabens. La façana de la nau és molt característica, amb finestres i arcs de mig punt, i constitueix una majestuosa porta d’entrada a més de 2500 m² dedicats a la millor gastronomia del territori. 

    Sabies que a Tortosa hi ha un antic barri jueu? (foto: lajuevadetortosa.es)

    Acabarem aquesta primera jornada per la capital del Baix Ebre caminant per un dels seus indrets menys coneguts: l’encantador call jueu. Un entramat de carrers estrets, places i carrerons on perdre’s entre antigues sinagogues, grans portals i trams emmurallats. Un agradable passeig que ens haurà de servir per agafar forces per tot el que ens espera en la segona entrega d’aquesta ruta per Tortosa. T’esperem! 

  • Posted on

    LES QUATRE ESTACIONS DEL CONREU DE LES OLIVERES

    Primavera, estiu, tardor, hivern… i torna a començar! El conreu mai s’acaba

    Olinyó gaudeix d’un caràcter mediterrani i, com a tal, està molt influenciat per les quatre estacions de l’any. Una divisió del clima que els pagesos i les pageses de la zona fa anys que utilitzen per assegurar la collita de les oliveres. Vols saber com ho aconsegueixen? Ho descobrim!

    No és cap secret que els canvis d’estació tenen una gran influència en molts aspectes de la vida. Tant és així, que fins i tot Vivaldi es va inspirar en elles per compondre una de les seves obres més cèlebres. I un dels àmbits on és més important aprofitar les característiques de les estacions és l’agricultura. De fet, les persones que conreen la terra ja fa molt de temps que les tenen presents per establir un calendari per les collites. Entre elles, la de les oliveres: cada primavera, estiu, tardor i hivern es desenvolupen un seguit de treballs, perfectament delimitats, per assegurar les olives… encara que, com sempre, la pluja té l’última paraula!

    PRIMAVERA

    La primavera marca l’inici del cicle vital de les oliveres. És una època amb molta feina a pagès. El sol torna a escalfar, la terra s’ha d’airejar i s’ha de recuperar la força dels arbres després de la collita. Entre altres tasques, la primavera es dedica a:

    • Esporgar les oliveres. Cada 3 o 4 anys, es fa una poda més gran. 
    • Fer llenya amb les branques. Les que no s’aprofiten per fer llenya, serveixen per fer gavells o es cremen. 
    • Adobar, escampant fems o restes de gavells.
    • Llaurar.   

    La primavera la sang altera… i el cicle de les oliveres comença

    ESTIU

    Amb l’estiu arriba la calor, que és especialment acusada a Olinyó. Per això, al camp es treballa sobretot a primera hora del dia i al capvespre. La terra està resseca i s’ha de lluitar contra possibles plagues. En concret, a l’estiu es realitzen les següents tasques:

    • Despollissar. És a dir, netejar les soques dels arbres (sobretot a l’agost).
    • Penjar ampolles foradades i altres trampes als arbres per evitar l’arribada de la mosca de l’oliva.

    A l’estiu, tota cuca viu… i tota terra està més seca que un bruc

    TARDOR

    Acabat l’estiu, comença una gran activitat als camps. Però no per les oliveres: els ametllers i els garrofers donen el seu fruit al setembre… i tot s’ha de recollir abans que tornin les pluges! Per això, a la tardor s’ha de:

    • Collir les millors olives i conservar-les de diferents maneres.
    • Netejar els marges, allisant-los i polint els ribassos per no perdre cap oliva.
    • Llaurar. Segona o tercera rella de l’any per preparar la terra per a rebre el fruit.
    • Empostissar, passar un post per sobre del camp per dividir i aplanar la terra.

    A la tardor, ni fred ni calor… però de feina, una munió

    HIVERN

    L’hivern és l’estació de la recollida de les olives, encara que, en funció de la collita i del temps, la temporada pot començar molt abans. De fet, si fa vent, es fa una primera plegada a l’octubre. Després ve la feina forta, aprofitant les hores de llum per:

    • Plegar olives. Actualment s’utilitzen màquines, però tradicionalment es plegava a mà, amb l’ajuda d’ungles de llauna i un d’un cabàs i era una tasca que acostumaven a fer les dones i infants. 
    • Escarrar, fer caure les olives.
    • Ensacar i mesurar. A més, des que existeixen les màquines de plegar olives, també cal netejar i porgar les olives.  

    A l’hivern, bona taula, vi calent… i olives per la gent

    Article elaborat a partir del taulell “Faenes tradicionals als oliverars” exposat a Oleum, Centre d’Interpretació de l’Oli de Tortosa. 

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: SANTA BÀRBARA

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: SANTA BÀRBARA

    Enmig d’un mar d’oliveres, hi trobem una petita i encantadora localitat: Santa Bàrbara, el poble més “jove” de la nostra ruta per les terres d’Olinyó. Es va reconèixer com a municipi independent l’any 1828 i, des de llavors, no ha parat de créixer. El millor? Que té encants de sobres per continuar creixent. 

    Penúltima parada de la nostra guia pels pobles que formen Olinyó. Després de La Sénia, Mas de Barberans i La Galera, ara li toca el torn a Santa Bàrbara. Prepareu-vos per endinsar-vos en una localitat que ha crescut rodejada per un gran tresor: camps i més camps d’oliveres.  

    Una olivera històrica i un molí del segle XIX: típica estampa de Santa Bàrbara (foto: santabarbara.cat)

    Pels planers i les planeres (gentilici dels habitants del poble, ja que fa anys aquest territori es coneixia com les Planes de Santa Bàrbara), les oliveres no són uns simples arbres. Són un estil de vida. Tant és així que un dels principals atractius turístics de la localitat és el Museu de la vida a la plana, un centre d’interpretació establert a l’antic molí d’oli de la masada de Martí. Entre totes les àrees temàtiques del museu, n’hi ha de dedicades al conreu de l’olivera, a la producció de l’oli d’oliva i a l’evolució del sector durant els últims anys. I és que Santa Bàrbara era, i és, un poble agrícola, de persones que es dediquen a cultivar la terra, sobretot amb oliveres, però també amb cítrics, ametllers i hortalisses.

    Una vida dedicada a les oliveres i a la producció d’oli (foto: dipta.cat)

    La masada de Martí no és l’únic conjunt patrimonial d’aquestes característiques que ens podem trobar a Santa Bàrbara. De fet, una de les rutes més cèlebres que es poden realitzar durant una visita al poble és la que ens porta a conèixer la ja mencionada Masada de Martí, l’àrea interpretativa del Molí de Vallès i la Masada de Gironet. Són el reflex d’una història lligada a la colonització i a la producció d’oli. Una història, aquesta última, que continua molt present a la localitat, amb cooperatives agrícoles on es pot veure, i tastar, el seu producte més preuat. Però no tot és oli a Santa Bàrbara, sinó que també hi podem degustar altres delicatessen pròpies de la zona: baldanes (ja siguin de carn, de ceba o d’arròs), coquetes de sagí o pastissets diversos. 

    El Molí de Vallès ens ajuda a entendre com funcionava la societat del S.XIV (foto: wikipedia.org)

    Una vegada haguem gaudit de la gastronomia del municipi, li tocarà el torn als seus punts d’interès principals, entre els quals destaquen l’església, l’Ajuntament i l’antic escorxador. De l’església de Santa Bàrbara, declarada Bé cultural d’interès local i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no ens podem perdre el seu modern retaule interior, mentre que de l’edifici de l’Ajuntament (de l’any 1909) ens hem de fixar en la seva particular façana principal. Pel que fa a l’antic escorxador municipal, cal dir que és un edifici noucentista que es va rehabilitar l’any 2001 i que ara és l’actual Escola de Música Germans Arasa “Los Flarets”. 

    Aquesta escola de música era l’antic escorxador municipal de Santa Bàrbara (foto: diputaciodetarragona.cat)

    Una visita a Santa Bàrbara no es pot considerar completa sense haver-ne aprofitat un dels seus tresors: els paisatges que rodegen la localitat, ideals per recórrer amb bicicleta. A l’imprescindible Guia turística publicada per l’Ajuntament, hi trobem una interessant ruta pel camí de Mianes, la dels antics pagesos, que passa pels termes municipals de Tortosa, Amposta i Santa Bàrbara entre camps d’oliveres, masies i camps d’arròs. Un bucòlic punt final per una visita que, de ben segur, us deixarà empremta.

  • Posted on

    ÉS TEMPS DE CARXOFES

    3 receptes per a cuinar carxofes de manera saludable

    Menjar carxofes és un dels plaers de l’hivern. Hem seleccionat tres receptes per gaudir al màxim d’aquesta delicatessen, amb l’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra. 

    L’arribada de l’hivern ens porta el fred, sí. Però, a canvi, ens recompensa amb les carxofes, una de les verdures més sanes, versàtils i delicioses. Tenen poques calories, són riques en fibra i es poden preparar de mil maneres diferents. Nosaltres les hem preparat confitades, en crema i amb arròs – que es noti que som de l’Ebre! I totes tenen un ingredient en comú: l’oli d’oliva verge extra, que en realça el sabor.

    CARXOFES CONFITADES AMB OLI I AROMATITZADES AMB CÍTRICS

    Una recepta FSD: Fàcil, sana i deliciosa (foto: cuina.cat)

    A cuina.cat hi trobem aquesta interessant recepta, que li dona un toc especial a les típiques carxofes confitades. Segur que us sorprendrà i, un cop la tasteu, sempre les preparareu així. 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 4 carxofes 
    • Olinyó 1870 Verge Extra 
    • 1 llima 
    • 1 taronja 
    • 2 llimones 
    • 4 grans d’all 
    • 1 cullerada de pebres variats en gra 
    • Sal 
    • Fulletes de farigola

    ELABORACIÓ

    1. Netejar les carxofes: descartar les fulles lletges i fregar-les amb llimona. 
    2. Posar-les en una cassola i cobrir-les amb Olinyó 1870 Verge Extra.
    3. Afegir els 4 grans d’all, la sal, els grans de pebre, les peles de la llima, taronja i llimona i unes quantes fulles de farigola.
    4. Posar al foc molt suau (mai per sobre dels 65 ºC) i confitar les carxofes 2 hores (o fins que estiguin tendres).
    5. Escórrer les carxofes i servir-les tèbies (o fins i tot fredes), amb una mica de ratlladura de la pela dels cítrics.

    CREMA DE CARXOFES

    És possible que mai hagueu tastat una crema de carxofes però us assegurem que val la pena (foto: factorgastronomic.com)

    Com bé diuen a Factor Gastrononómico, la crema de carxofes no és massa popular. I és una llàstima: es tracta d’un plat amb un sabor molt interessant, potent i que més aprofita les propietats de les carxofes. Voleu saber com es prepara? 

    Ingredients (per a 4 persones)

    • 2,5 kg de carxofes
    • 1 ceba o porro
    • 1 l de brou de pollastre (o de verdures, o aigua)
    • 40 g d’Olinyó 1870 Verge Extra
    • Pebre blanc
    • Sal 

    ELABORACIÓ

    1. Obtenir els cors de les carxofes. Per tal que no s’oxidin, submergir-los en aigua freda fins que els haguem d’utilitzar.
    2. En una olla alta, sofregir la ceba o el porro amb Olinyó 1870 Verge Extra durant uns 10 minuts.
    3. Afegir els cors de les carxofes i sofregir 5 minutets més. A continuació, afegir-hi el brou de pollastre (o vegetal, o aigua) fins que cobreixi els cors de carxofa. Salpebrar i fer bullir uns 20 minuts, fins que els cors estiguin tous.
    4. Apagar el foc i triturar amb la batedora.
    5. Tastar la crema i rectificar de sal i de pebre si fos necessari. Passar pel colador per aconseguir una textura més fina. Servir amb un rajolí d’Olinyó 1870 Verge Extra.

    ARRÒS AMB SIPIETES I CARXOFES

    Les carxofes són una de les millors companyies per l’arròs del Delta (foto: benremenat.com)

    Ingredients (per a 4 persones)

    El cuiner Toni Bru, del Celler de l’Àspic de Falset, té una recepta infal·lible per un bon àpat de diumenge: aquest arròs amb carxofes i sipietes fa festa!

    • 1 ceba tendra
    • 1 pebrot verd
    • 100 g de tomàquet triturat
    • Safrà
    • 400 g de sipietes
    • 400 g d’arròs bomba del Delta de l’Ebre 
    • 4 carxofes
    • 1 l de brou de peix
    • Olinyó 1870 Verge Extra
    • Sal

    ELABORACIÓ

    1. Netejar les carxofes, tallar-les a gallons i coure-les en una paella amb Olinyó 1870 Verge Extra i sal. Un cop cuites, reservar-les.
    2. En una altra cassola, fer el sofregit de l’arròs, amb Olinyó 1870 Verge Extra, ceba picada i el pebrot verd tallat a daus.
    3. Afegir, al sofregit, les sipietes netes i senceres, el tomàquet triturat i el safrà. Deixar que el tomàquet perdi l’aigua i, tot seguit, afegir l’arròs.
    4. Remenar i abocar el brou de peix calent (una mesura d’arròs per dues i mig de brou). Quan faci 5 minuts que bulli, posar-hi les carxofes cuites i rectificar de sal.
    5. Acabar de coure al forn uns 5 minuts, a 200 ºC, fins que l’arròs es begui el suc. 
  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    UN RECORREGUT PER LES TERRES D’OLINYÓ: MAS DE BARBERANS

    Continuem el nostre recorregut per les terres d’Olinyó: visitem Mas de Barberans, un poble de tot just 550 habitants, que pertany al parc natural dels Ports i des d’on es pot albirar una de les millors vistes panoràmiques al mar d’oliveres que originen el nostre oli. 

    Després de recórrer la Sénia i conèixer, entre d’altres, el Molí de la Vella i el seu particular aeròdrom, li toca el torn a Mas de Barberans. Una petita i encantadora localitat plena de sorpreses com les seves pintures rupestres de més de 8000 anys, les seves estimulants excursions per fer en bici, cotxe i a peu i – com no podia ser d’altra manera – el magnífic mar d’oliveres des d’on es crea el fruit d’Olinyó 1870. 

    Aquestes pintures són molt antigues, però no es van descobrir fins el 2004! (foto: patrimoni.gencat.cat)

    Comencem la nostra visita amb una curiosa història: imagineu que esteu un dia passejant pels voltants del vostre poble. De sobte, us trobeu unes figures, pintades damunt d’una roca, d’uns arquers o quelcom similar. Penseu que són antigues, però tampoc els hi doneu més importància. I al final es descobreix… que tenen més de 8000 anys! Surrealista, oi? Doncs això és el que li va passar a un veí de Mas de Barberans. I no us penseu que fa massa temps: el 2004. Deu anys després, es va informar de l’existència d’aquestes pintures, que fins aquell moment havien estat amagades. Una troballa de pel·lícula, ja que es tracta ni més ni menys d’una obra del període epipaleolític. Es coneixen com les pintures rupestres del Cocó de la Gralla i són 69 figures d’estil llevantí, que s’ha interpretat que poden ser una escena de cacera. Es troben al barranc del Montpou, al cor del parc natural dels Ports, i es recomana reservar una visita guiada des del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma.

    Passejant pel centre del poble ens toparem amb l’esglèsia de Sant Marc (foto: coneixercatalunya.blogspot.com)

    Un tomb pel nucli urbà de Mas de Barberans ens farà conèixer diversos punts d’interès, començant per l’església parroquial de Sant Marc, patró del poble, seguint per les piques (estructura construida perquè els animals poguessin beure) i acabant al pont de les Canals (responsable de transportar l’aigua fins al poble). A més, també descobrirem perquè es considera Mas de Barberans com un dels millors miradors de la serra del Montsià: la seva vista panoràmica és de les que deixa sense alè. S’hi veu el mar d’oliveres, el Delta de l’Ebre, les serres de Cardó, del coll de l’Alba, del Montsià, de Godall…  hi ha qui afirma que s’hi pot veure, fins i tot, el castell de Penyíscola!

    Se’ns acudeixen poques maneres millors d’acabar un dia que amb unes vistes com aquestes (foto: masdebarberans.net)

    Però Mas de Barberans no acaba al poble. De fet, podríem dir que el poble és l’inici de moltes aventures pels seus voltants. En funció del temps que es disposi i de la dificultat que es pugui assolir, des de Mar de Barberans hi surten excursions cap al Castell de l’Airosa (unes 3 hores caminant, amb més de 500 metres de desnivell), el Racó del Marc (40 minuts caminant, 150 metres de desnivell) o la Punta de la Llobatera (d’uns 10 km), des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes panoràmiques. També hi ha moltes opcions per fer en bici!

    Si ens atrevim a descobrir els paratges de Mas de Barberans, ens esperen recompenses com la muntanya coneguda com a Castell de l’Airosa (foto: aeamposta.blogspot.com)

    Després d’un parell de dies intensos per la zona de Mas de Barberans, només ens quedarà esperar per continuar la nostra ruta pels pobles d’Olinyó. Vindràs amb nosaltres?  

  • Posted on

    ELS POBLES D’OLINYÓ: LA SÉNIA

    Un recorregut per les terres d’Olinyó: la Sénia

    Comencem un recull d’articles que ens portaran a conèixer les terres on s’origina l’oli d’oliva d’Olinyó 1870. Primera parada: la Sénia, el municipi que reposa entre els parcs naturals d’Els Ports i el de Tinença de Benifassà.

    És la localitat més occidental de les cinc que formen el poble fictici d’Olinyó. La Sénia, situada just a la frontera amb Castelló, té grans atractius per passar uns dies de desconnexió… i també d’inspiració. Apropa’t i hi trobaràs el Molí de la Vella (de més de 900 anys!), el Camp i Centre d’Aviació Històrica, una àrea d’oliveres mil·lenàries i un nucli antic perfecte per passejar i descobrir. 

    El pont penjant de fusta és un dels atractius d’aquesta magnífica ruta (foto: Catalunya Experience)

    Un bon dia a la Sénia comença amb una excursió cap al conegut com a Molí de la Vella. Hi ha diverses rutes possibles i recorreguts ideals per fer en família. A Wikiloc hi trobem aquesta, que comença des de la zona de les Cases del riu, passa per La peixera i arriba, vorejant el riu, al Molí. Una vegada hi siguem, podem aprofitar per fer-hi una visita guiada i conèixer la seva història. Descobrirem com va passar de ser un molí fariner a convertir-se en una fàbrica de paper i, posteriorment, en una fàbrica de gel. 

    Quan acabem l’excursió, segurament ens entrarà una mica de gana o voldrem fer una pausa per agafar forces per continuar. I no caldrà anar lluny: fent un passeig pel magnífic nucli antic de la Sénia ens trobarem amb una oferta gastronòmica molt interessant i reconfortant. I us assegurem que, després, no hi ha res millor que fer baixar un bon àpat donant un tomb pels carrers amb passat medieval del municipi!

    Una altra de les sorpreses que ens espera a la Sénia és el Camp d’Aviació i Centre d’Aviació Històrica. I és que, durant la Guerra Civil, el govern de la II República va construir un aeròdrom a la localitat, ja que tenia una bona ubicació estratègica. Posteriorment, va passar a mans de la Legió Condor i va ser de gran rellevància durant la tristament popular Batalla de l’Ebre. Una història que val la pena no oblidar i que ens expliquen en interessantíssimes visites guiades. 

    A la Sénia hi trobem un museu d’avions de gran rellevància històrica (foto: Conficon)

    Per últim, un recorregut per la Sénia no seria complet sense visitar les seves oliveres mil·lenàries, una de les capitals d’Olinyó. 

    A la Sénia podem trobar oliveres mil·lenàries tan impressionats com l’olivera del Catxo (foto: Oliveresmillenaries.com)

  • Posted on

    QUÈ ÉS OLINYÓ 1870?

    SAPS QUÈ SIGNIFICA OLINYÓ 1870? T’HO EXPLIQUEM!

    Si alguna vegada t’has preguntat d’on ve el nostre nom i l’any que l’acompanya… aquí trobaràs totes les respostes.

    Quan neix una nova marca, un dels elements més importants -i alhora, més complicats- és posar-li un nom que reflecteixi la imatge i els valors que es volen transmetre. Us assegurem que arribar a trobar “Olinyó 1870” va ser un procés tan apassionant com difícil… però ens omple d’orgull, perquè el resultat és un nom que ens representa totalment. 

    En primer lloc, volíem que quedés clar, a primer cop d’ull, que som una marca d’oli d’oliva i de Catalunya. Així que, si a l’arrel “OLI” li afegíem el dígraf “NY”, característic del nostre idioma, ja donàvem resposta a les dues peticions principals. Llavors ens vam fer una altra pregunta: i si li donem un caire de poble? Com si fos el nom d’un municipi: el poble de l’oli de Catalunya! I així vam arribar a OLINYÓ.

    Ens va semblar una idea perfecta per mostrar què hi ha al darrere de la marca: les cinc cooperatives de les Terres de l’Ebre que fan possible aquest projecte. Perquè Olinyó és la unió de Soldebre de Tortosa, de la Galera, l’agrícola Sant Gregori de Santa Bàrbara, l’Agrícola Sant Isidre de Mas de Barberans i l’agrícola de la Sénia. És a dir, Olinyó és un poble de pobles, que pretén donar a conèixer la nostra forma de fer oli d’oliva. Una tradició mil·lenària que és l’economia de moltes famílies i una activitat en plena convivència amb la natura i el medi ambient. 

    I el 1870? Doncs l’any 1870 marca l’inici de la consolidació de la indústria olivarera a les Terres de l’Ebre: es comencen a constituir les primeres cooperatives agràries, agafant el testimoni d’un llegat de segles vinculats al conreu, producció, elaboració, comercialització i exportació de l’oli d’oliva. Per això hem incorporat el 1870 al nostre nom: perquè Olinyó 1870 és un homenatge a tota la història d’una terra i la gent que l’ha treballada. I també és un projecte de futur per fer arribar l’oli de les Terres de l’Ebre a totes les llars de Catalunya! 

    Som una marca de famílies d’oli i estem ben orgullosos de la feina ben feta.

  • Posted on

    MENÚ DE NADAL AMB OLI D’OLIVA

    Un Menú de Nadal molt especial… i amb molt d’oli d’oliva!

    “Panses i figues i nous i olives. Panses i figues i mel i mató”. El menú que proposa la popular nadala és força suculent, però des d’Olinyó 1870 creiem que el podem superar: et deixem 3 receptes perquè cuinis un àpat complet que sorprengui els teus convidats… i que li tregui el màxim partit a l’oli d’oliva.

    Nadal és per compartir-lo amb les persones que més estimes. I ja se sap que la millor forma de demostrar que estimes a algú és cuinar!
    Per això, et compartim un receptari nadalenc format per un entrant, un principal i unes postres molt fàcils de fer, amb molt sabor i, com no podia ser d’altra manera, amb molta presència d’oli d’oliva. Segur que a tothom li encantaran!

    ENTRANT: AMANIDA DE BROTS AMB MADUIXES

    Una recepta per treure-li el màxim partit a l’oli d’oliva sabor intens (Foto: la Tavella)

    Al web de La Tavella hi trobem un plat senzill i que fa patxoca per començar el menú de Nadal amb bon peu: una amanida de brots d’amanida amb maduixes que realça el sabor de l’oli d’oliva. Per això, recomanem utilitzar l’Olinyó 1870 Sabor intens. La llista completa d’ingredients és:

    Per a 4 persones

    • 6 maduixes
    • 2 paquets de brots d’amanida
    • 1 ceba tendra
    • 1 alvocat
    • 1 tassa de nous
    • Una mica de formatge feta (opcional)
    • Per la vinagreta: 5 maduixes, 2 cullerades de vinagre de poma, 1 cullerada de vinagre balsàmic, 2 cullerades d’Olinyó 1870 Sabor intens i una mica de sal i pebre.

    ELABORACIÓ

    1. Preparar la vinagreta: netejar les maduixes i escapçar-ne la part superior per treure les fulles. Tallar-les a daus i posar-les en un pot.
    2. Afegir la resta d’ingredients per la vinagreta i batre-ho amb l’ajuda d’una batedora.
    3. Reservar la vinagreta a la nevera.
    4. Preparar l’amanida: agafar un bol i posar-hi els brots d’amanida. A sobre, afegir la ceba tendra tallada a juliana ben fina, les maduixes i l’alvocat tallat a làmines i les anous a trossets.
    5. Reservar a la nevera fins que ho servim.

    PLAT PRINCIPAL: CANELONS DE BOLETS

    Contundents, llaminers i amb un sabor exquisit. Repetiran! (Foto: Gastronòmicament)

    Al web balear Gastronòmicament ens ofereix una recepta clàssica, de grans matissos i sabors, que no només farà les delícies dels comensals quan la mengin, sinó que omplirà la teva llar d’una olor i caliu inconfusibles. Es tracta dels canelons de bolets, el farcit dels quals recomanem preparar amb la varietat Olinyó 1870 Sabor suau. Llista completa d’ingredients (per a 4 persones):

    Pels canelons:

    • 16 plaques de canelons
    • 500 g de bolets variats
    • 50 g de Pedro Ximénez (o vi de Porto)
    • 1 ceba mitjana
    • 2alls
    • 3 cullerades de Maizena (o similar)
    • 80 g de foie micuit
    • 4 cullerades d’Olinyó 1870 Sabor suau
    • Sal
    • Pebre
    • 60 g de formatge parmesà ratllat
    • 60 g de mantega freda

    Per la beixamel:

    • 50 g de mantega
    • 50 g de farina
    • 600 g de llet
    • Sal
    • Nou moscada

    ELABORACIÓ

    1. Netejar els bolets i tallar-los en talls petits. De la mateixa manera, picar la ceba i els
      alls en trossos ben fins.
    2. Posar la Maizena a una tassa i abocar-hi el Pedro Ximénez. Deixar reposar 5 minuts
      abans de barrejar. Una vegada ben dissolta la mescla, reservar-la.
    3. Sofregir la picada de ceba i all amb Olinyó 1870 Sabor suau durant 10 minuts. Afegir
      els bolets i coure’ls a foc viu durant 5 minuts. Salpebrar i posar la mescla de Maizena
      i vi. Remenar i retirar del foc.
    4. Bullir les plaques de canelons en aigua salada abundant. Colar-les, refredar-les amb
      aigua i posar-les sobre un drap blanc. 
    5. 5. Preparar la beixamel: posar la mantega dins d’una olla o paella. Quan s’hagi dissolt, afegir-hi la farina i barrejar amb la mantega. Coure el conjunt durant dos minuts. Incorporar la llet a poc a poc, sense parar de remenar, evitant que faci grumolls. Un cop s’hagi incorporat tota la llet, deixar bullir 5 minuts a mínima potència i retirar. Posar-hi sal i nou moscada ratllada al gust.
    6. Preescalfar el forn a 190º.
    7. Untar una safata amb mantega.
    8. Posar una cullerada de farcit a cada caneló, enrotllar-lo i col·locar-lo dins de la
      safata.
    9. Abocar-hi la beixamel per sobre i empolvorar-ho tot amb parmesà ratllat. Afegir-hi
      trossets de mantega.
    10. Posar els canelons al forn i coure’ls durant 20-30 minuts.

    POSTRES: TARONGES AMB MEL, OLINYÓ 1870 VERGE EXTRA I SAL

    Aquesta recepta del xef Ferran Adrià és idònia per acabar un àpat copiós. (Foto: Ara)

    El xef Ferran Adrià apareix al diari Ara amb una recepta de postres delicioses i molt fàcils de preparar. Aquestes taronges amb mel, Olinyó 1870 Verge Extra i sal és una autèntica aposta segura! Aquí tens els ingredients per a 6 persones:

    • 6 taronges
    • 6 cullerades de mel
    • 9 cullerades d’oli d’oliva Olinyó 1870 Verge Extra
    • 9 caramels de mel durs
    • Escates de sal (o sal gruixuda)

    ELABORACIÓ

    1. Matxucar els caramels entre dos papers de forn, amb un corró o un altre estri.
    2. Pelar les taronges i tallar-les a rodanxes de 0,5 cm d’ample.
    3. Col·locar les rodanxes ben repartides en una plata.
    4. Repartir la mel per sobre les taronges.
    5. Amanir-les amb Olinyó 1870 Verge Extra.
    6. Enllestir el plat escampant-hi els caramels de mel esmicolats i les escates de sal (o sal gruixuda).